Gewürze

Les nostres espècies ja tenen nova casa.

Avui ens han arribat 12 capses de Barcelona plenes de trastets de cuina i altres coses.

Magdalenes de Blaubeeren i fons de Kakten, Blumla i Chillida

Sobre aquestes magdalenes poca cosa en podem dir. Fetes a ull (sense balança ni internet), producte de la més pura improvització van sortir prou bones! Els culpables van ser uns meravellosos i enormes nabius amb què ens vam ensopegar al supermercat.  La resta, un homenatge magdaleniforme al pastís de de iogurt de tota la vida.

Coca de Llardons für Sant Johannes d’estrena del nou Zutatenmischung-pis (noch sense Möbel i de cuines al Boden)

Potser en una coca de llardons no és el primer en què un pensa quan ha de fer una mudança, però el cas és que el dia 18 de juny canviàvem no només de casa, sinó de país i érem conscients que aviat s’acostava una de les festes que a nosaltres ens agraden, no tant pels petards com per la coca. Efectivament, teníem el Sant Joan a menys d’una setmana, així que, sent previsors, no vam dubtar a empaquetar una capseta de llardons i un potet de matafaluga entre les poques coses que podíem entaforar a la maleta.

I és que certament, en una mudança internacional com la que havíem de fer, el primer problema sempre és l’espai. Carregats amb dues maletes grans i dues de petites, una per cada mà dels Zutatenmischung, vam embarcar cap a Alemanya. Amb tan poc espai, però, un no pot esperar meravelles. I així aquells primers dies els vam passar menjant a terra, sense taules, sense cadires i sense gaire espai per cuinar. Sort que els Zutatenmischung som una mica rarets i entre les coses “imprescindibles” que ens vam endur comptàvem amb una fusta de cuina força gran que ens va servir aquells primers dies alhora de lloc on cuinar i de taula on menjar.

Ingredients per una coca de llardons;

Dues làmines de pasta de full
Un bon grapat de llardons esmicolats
Sucre
Matafaluga
Ametlla a palets (no teniem pinyons, però el resultat va ser el mateix)
Clara d’ou

L’elaboració, com les circumstàncies exigien, no és gens complicada:  s’agafa una de les làmines de pasta de full i es posa sobre la placa d’enformar. Fem uns foradets amb l’ajuda d’una forquilla al llarg de tota la làmina, que serviran perquè no s’infli massa. A sobre hi posem, ben escampats, la meitat i una mica més dels llardons i la matafaluga. Cobrim amb la segona làmina i segellem les vores amb l’extrem de la forquilla, fent-hi una mica de pressió. Pintem amb la clara d’ou tota la superfície i hi posem les ametlles, els llardons restants, una mica més de matafaluga i per últim el sucre, en una quantitat generosa (hem de pensar que allò és el que donarà el gust dolç a la nostra coca!). Després enfornem  al forn preescalfat a 175º i la deixem fer-se fins que estigui daurada.

Amb la coca de llardons, que era la primera vegada que la fèiem (i no l’ última; de fet, com ens sobraven llardons, vam provar un altre dia una varietat amb poma a làmines col·locades al mig, entre full i full), vam descobrir el sabor de la matafaluga, que és el Sabor amb majúscules de les coques. Des d’aleshores l’hem utilitzat també algunes vegades en l’elaboració de masses de pizza o en amanides, a les quals dóna un contrapunt anisat molt recomanable.