Reis a la marinera amb Muscheln, Pop i Tintenfisch, nach un matí de tief-desig de paeeeeella..

Reis a la marinera amb Muscheln, Pop i Tintenfisch, nach un matí de tief-desig de paeeeeella..

Finalment, l’arròs.

Potser fins que un no se’n va lluny de casa, no se’n comença a adonar de com n’és de difícil aconseguir certs ingredients presents en un bon arròs; des d’espècies com el safrà (car com arreu o més) fins el peix fresc . I és que aconseguir peix fresc, marisc i resta de meravelles per aquí s’està fent difícil. Les primeres setmanes de cerca sense èxit ens van fer pensar que potser no estàvem mirant on tocava. Però després d’uns mesos, hem acabat acceptant la realitat: s’han acabat per ara els dies de peix fresc. Els congelats són ara els nostres amics quan toca gaudir d’un “bon” peix…

Però bé, tot i les inclemències a l’hora de trobar ingredients  no podíem ajornar més el que s’estava fent una necessitat: una paella com déu mana (o més o menys). Un desig profund de paella se’ns havia afincat al cap; malsons de la paella començaven a dominar les nits i començàvem a patir al·lucinacions.  Calia cuinar arròs, i encara que no fos paella, calia fer creure al desig que havia estat saciat. D’aquí que vam començar a recollir tot allò que podia servir per a cuinar una paella a “l’alemanya”. És a dir, sense peix fresc. No ens vam aventurar a comprar gambes perquè no sabíem com podria quedar, però el resultat va ser millor de l’esperat.

Ingredients per a una paella “a l’alemanya”;

Un paquet de fruits del mar congelats (no sabem per què els deuen fer servir aquí. Però el cas és que existeixen; així doncs, anelles de calamar, musclos, gambetes i tot el que podia fer el cas. Vam utilizar-ne la meitat del paquet)
Pèsols (congelats també, en aquest cas 1/4 del paquet)
Un parell de tomàquets. O en el seu defecte, Tomatenmark (concentrat de tomàquet)
Arròs (de la varietat Milchreis. O sigui, de gra rodó. No és que tingui llet, és que aquí li diuen així)
Pebre vermell
Uns brins de Safrà
Aigua (la quantitat en funció del recipient on cobriu l’arròs. Per anar bé hauria de ser el doble de la quantitat d’arròs que feu servir)

Per a la preparació vam posar primer els fruits del mar a la paella amb una mica d’oli i els vam coure una mica, reservant l’aigua que anaven deixant anar a mode de brou de peix. Després hi vam posar els pèsols i el tomàquet triturat. Ho vam coure una estona i després hi vam afegir el pebre vermell. Passats uns minuts hi afegim l’aigua, barrejada amb el brou de peix que havíem reservat i ho deixem coure uns vint minuts més a foc baix.
Un cop han passat aquests minuts tastem de sal i hi afegim l’arròs, tot repartint-lo dibuixant una forma de “t” per la paella. Si en tenim, afegim el safrà. 8 minuts de cocció a foc mig-alt i després uns set minuts més a foc més baix.  Si després d’aquesta estona encara ho veiem sencer podem deixar-ho uns tres o quatre minutets més a foc mínim.

En acabar, una estona de reposar i ja ho tenim fet!

I que ens perdonin els puristes de la paella. Sabem que no és ni molt menys l’ortodoxa, però en teniem moltes ganes i ens va semblar gloriosa. Per al proper cop comprarem gambes de veritat (congelades també, és clar!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s