Pizza de natürliche massa mare amb Rucola, Ziegeformatge, tomàqchen, pesto rosso i Apfel

Aprofitant que feia sol, cosa que ja no és massa habitual en els últims mesos, hem aprofitat per a fer una nova entrada al blog.  Als Zutatenmischung ens agrada fer pizza. I no ens queden del tot malament (o potser sí, però en tot cas a nosaltres ens semblen molt millors que les que hem menjat últimament als restaurants de Bamberg!). Amb tot, malgrat que és un plat que fem sovint, encara no havíem caigut a penjar-ne cap imatge.  Aquest cop, a més, es tractava d’una pizza especial: la nostra primera pizza feta amb massa mare natural.

Ingredients per a una pizza de massa mare natural

Un grapat de fulles fresques de rucola
Formatge de cabra
Tomaquets cherry
Pesto rosso
Poma
Olives negres
150 grams de massa mare natural
200 grams de farina de blat
50 gr d’aigua
1 cullerada d’oli
un polsim de sal
concentrat de tomàquet
orenga

El dia abans barregem els ingredients per a fer la massa de la pizza. Mesclem primer la massa mare amb la farina normal i l’aigua. No cal barrejar-ho en excés, només que quedi ben unificat. Ho deixem reposar mitja horeta i afegim la sal i l’oli. Barregem de nou i ho deixem reposar un parell d’horetes tapat amb un drap. A nosaltres ens agrada que la massa fermenti lentament i sense haver d’estar massa pendents de l’amassat, per aquest motiu fem la resta del procés a la nevera. Així tira sol, sense complicacions!

Tapem el bol amb paper film i el guardem a la nevera, on el deixem reposar tota la nit. Al matí següent el podem treure i el deixem que vagi agafant temperatura ambient (un parell d’hores estaria bé).

Després, mans a l’obra. Agafem la massa i li anem donant forma, girant-la com un volant, fent que sigui la pròpia gravetat la que vagi estirant-la. Podem triar si fer-la rodona o rectangular (nosaltres la fem rectangular perquè així amb una de sola mengem els dos, però feu-la com vulgueu!).  No cal magrejar-la massa ni aixafar-la. Molt millor si no ho feu, així no perdrà l’aire i a l’ enfornar-la potser us fa alguna bombolleta d’aquelles tan bones. Un cop estirada, la col·loqueu sobre un paper d’enfornar amb una mica de farina (si en teniu podeu fer servir aquí semolina, que seria el més professional. Però si no en teniu -com nosaltres- tampoc passa res).  De moment deixeu aquí la massa.

Una mica abans de posar-nos a posar els ingredients a la pizza encenem el forn al màxim i el preescalfem. Quan estigui preescalfat (o un moment abans, però no gaire, millor si els ingredients toquen el mínim de temps possible la massa abans d’enfornar-la, així ens assegurem que no s’humitegi més del compte pel contacte amb els ingredients frescos).  Escampem el concentrat de tomàquet (oju! cal que sigui concentrat.  Aquí no ens valen tomàquets triturats, ni salses de tomàquet de pot. Totes aquestes tenen massa humitat, que com ja hem dit és perjudicial per a la nostra pizza. El concentrat de tomàquet és fàcil de trobar a tots els súpers, en potets que són petits i econòmics.  És EL tomàquet de les pizzeries, un element bastant essencial per a un resultat òptim!!). Després escampem la ruccola, els tomaquets tallats per la meitat, el formatge de cabra, les olives i els tallets de poma. Orenga al gust i cap al forn!

Per a l’enfornat hi ha un parell de coses que és interessant tenir en compte. Els forns de les pizzeries, els forns de llenya, arriben a temperatures molt superiors als nostres forns casolans. L’alta temperatura és el que atorga a la massa de les pizzes aquella textura cruixent i fantàstica, que difícilment podem reproduir amb els mitjans que els simples mortals tenim a casa. Però ens hi podem aproximar. Un truc que vam llegir per internet fa un temps i que funciona realment és el de coure la pizza a la base del forn (directament, sense safata). La base, en contacte directe amb la resistència del forn assoleix una temperatura una mica superior que ens pot servir per a simular l’efecte del forn de llenya. Així que dit i fet. Fem lliscar la pizza directament a la base del forn i tanquem la porta ràpidament.

Un cop al forn la cosa va ràpida. Uns tres minuts i ja estarà gairebé feta.  És el moment de pujar la pizza al pis de dalt del forn.  Amb l’ajuda d’una pala o similar la treiem de la base del forn i la pugem a la safata. Gratinem uns tres minuts més i al plat! Si voleu podeu afegir a l’hora de servir unes fulles de ruccola fresca per sobre, per donar-li un color més bonic a la presentació.

One thought on “Pizza de natürliche massa mare amb Rucola, Ziegeformatge, tomàqchen, pesto rosso i Apfel

  1. Retroenllaç: Recaptetorte de Paprika, Albergínia i Oliven | Zutatenmischung

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s