Sant Esteve o 2. Weihnacht

I després del Nadal (o el primer Nadal, que dirien aquí) toca el Sant Esteve (o segon Nadal). I mai millor dit. El primer Nadal va ser, com ja heu vist, força senzill. Els plats eren elaborats però es podien preparar amb força antel·lació i no van suposar massa maldecaps el matí del dia en qüestió. Pel segon Nadal teniem preparat un menú de luxe (aprofitant també que és l’aniversari del pare de dues de les quatre mans de Zutatenmischung, és a dir, és doblement festa). Així que vam parar una taula especial, amb els nostres plats de raku (ei, aquí no fem només el contingut, sinó també el continent!); la safata que el dia abans havíem fet servir pels torrons i unes culleretes i platets reutilitzables que ens havia portat el Tió l’any anterior.

Per a fer-ho del tot original vam posar, per a menjar els aperitius (després venien uns canelons de salmó, però aquests ja els vam engolir amb forquilla i ganivet), uns bastonets japonesos, que vam lligar-los amb una cinteta i un galet, per donar-li el toc nadalenc. Les copes les vam coronar amb uns bastonets de caramel amb els colors del Nadal.

314048_4570148964010_41123241_n

Tot plegat van ser unes quantes hores de preparació. D’una banda a l’expositor hi vam posar, al primer pis, unes broquetes amb tomaquets xerry i mozarella; al pis del mig vam preparar unes torrades amb formatge ricotta i albergínia al forn, decorades amb unes llavors de sèsam caramelitzat. Per últim, a la base hi vam col·locar uns vol-au-vents amb dos tipus de farcit; crema de salmó i porro (amb unes tires de cebollí per decorar) i crema de mango i xili (aquestes una mica picants) amb uns fils també de xili per sobre.

Les torradetes de pa de ceba també estàvem boníssimes i combinàven molt bé amb la deconstrucció de guacamole.

Als platets quadrats hi trobeu unes broquetes de tomàquets cherry amb pernil ibèric, dos platets de pop a la gallega (que havia viatjat des de Barcelona gràcies a la visita dels nostres pares). També podeu veure a la imatge els farcellets de vieira embolicada amb beicon a la planxa, plàtan i reducció de balsàmic (la recepta la vam treure d’aquí).

Els farcellets de vieira. Si podeu servir-los tebis són encara més bons!

D’altra banda també vam preparar uns vasets de guacamole deconstruït. El nom no és per fer-nos els guais, sinó perquè talment eren això. Bàsicament consistia en una capa inferior d’alvocat, suc de llima, coriandre i comí amb una capa superior de gelatina de tomàquet. A sobre hi vam posar uns talls de surimi amb forma de gamba marinats amb all i també uns fils de xili genials, que haviem dut també de Barcelona per l’ocasió. El toc de ceba l’aportaven les torradetes. La recepta dels vasets la trobareu aquí.

A les culleretes hi vam posar unes freses de peix amb un polsim d’anet. Els altres platets contenien uns bombons de formatge arrebossats amb espècies variades i un milfulles de poma i foie amb una mica de sucre caramelitzat al capdamunt que vam improvisar a última hora per a estrenar el cremador que ens havia dut el Tió aquest any (ja veieu que el nostre Tió tendeix als regals gastronòmics).

Milfulles de poma caramelitzada amb foie. Increïblement bo!!

Més enllà de tots aquests entrants i dels pertinents canelons (com tocava per Sant Esteve, en aquest cas de salmó) vam fer  un super pastís d’aniversari, molt inspirat en el de María Lunarillos però adaptat al nostre gust…això va suposar reduir la proporció de formatge (400 en comptes de 500 g), utilitzar una base pre-feta de pa de pessic retallada en base a la forma del motllo quadrat que també va dur-nos el Tió (ell sap que qualsevol de les quatre mans gaudiria amb regals de cuina, no?), un Riesling per a aromatitzar la gelatina (al cap dels dies el pastís agafa un nou sabor a vi que desperta passions) i unes proporcions una mica improvisades pel que fa l’aigua i la gelatina (nosaltres vam afegir 200 ml d’aigua en comptes dels 70 que es posa a la recepta. Un altre punt important és afegir-la al fer la gelatina, no després ja que si no la gelatina no es farà bé!).

Pastís de raïm, xocolata blanca i formatge

Després de dies de cuinar sense parar, s’ha de reconèixer que el truc i gràcia d’aquest pastís és que no cal utilitzar el forn i només cal que faci repòs un parell de vegades a la nevera. Així, en un dia com aquest, podíem tenir el forn a tot gas per qualsevol dels altres plats que havíem de preparar… El fet de disposar amb més o menys gràcia els raïms sobre del pastís ja és cosa de cadascú. Ànims en especial per què la gelatina qualli i s’endureixi, i no us atabaleu, que al principi sembla que no passi res, però fa el seu efecte! I a gaudir-lo que es ben bo i especialment lleuger i escaient després dels grans àpats d’aquests dies!

One thought on “Sant Esteve o 2. Weihnacht

  1. Retroenllaç: Dreigängig dinar d’ Spezialitäten diverses de la terra | Zutatenmischung

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s