I enmig dels dies foscos i freds de l’hivern, què millor que una reconfortant sopa de llenties acompanyada d’un bon pa?
Per a aquesta recepta hem seguit una recepta suggerida fa temps per 101 Cookbooks. Ens hem valgut d’unes llenties grogues, que són similars a les de tota la vida però tenen un color groc molt vistós.
Ingredients per a una sopa de llenties grogues:
1 ceba
3 grills d’all
mitja cullerada petita de pebre vermell
1,5 litres de brou
1 tassa i mitja de llenties grogues (la recepta original suggeria llenties verdes o pèsols)
mantega
125 ml de llet de coco
1 cullerada petita de curry
sal
Primer de tot posarem la ceba talladeta ben fina a la cassola fonda, amb una mica de mantega. Al cap d’una estona afegim els alls també tallats i el pebre vermell. Rossejarem fins que quedi transparent. Afegim les llenties i el brou i deixem coure fins que les llenties siguin toves. En una cassola a part desfem tres cullerades de mantega i deixem que es faci una estona. Afegim el curry i barregem bé, fins que quedi d’un color marronós.
Quan les llenties estiguin fetes hi afegim la llet de coco i remenem bé. Triturem la sopa fins a obtenir un puré fi. Podem afegir la mantega amb el curry en aquest moment i barrejar-la o bé posar-la harmoniosament sobre el bol de sopa, a mode de decoració.
Ei!!! això té molt molt bona pinta… com es diuen llenties en alemany ??… són autòctones d’aquí o les importen ??. Jo en vull !!! Muà muà
Núria!! Sí i a més era bonissima!! Tot i que el pa també ho era i hem acabat super tips! :p Les llenties es diuen ‘Linsen’, no gaire diferent de com les anomenem nosaltres, oi? He estat remirant el paquet per a saber d’on eren originàries, però no he estat capaç de descobrir-ho… aquestes que hem fet servir són de cultiu ecològic, sanetes i bones com sempre, però sembla que d’Alemanya no són. Jo diria que per aquí no en deuen cultivar, però és només una sospita!! :) Un petonàs!!
y la receta? :D tiene buena pinta!
ya está colgada! :D Hoy teníamos un poco de trabajo y con las prisas se nos había olvidado! hehe ¡un abrazo!