Focaccia de tomatchen, olives i iberische pernil

Avui, de nou, dissabte… com passen els dies! Aquest cop, en dissabte en comptes de dilluns, tornem amb els plats per endur fora. I és que a vegades un s’ha d’esprèmer una mica les idees i pensar què podria preparar per menjar d’un dia per l’altre i sense gaire coses a la nevera. Per aquests casos sempre ens va bé tirar de masses diverses, que amb quatre coses per aquí i quatre coses per allà es converteixen en un dinar digne de restaurant.

Per a aquest cas ens costarà indicar-vos amb precisió la proporció d’ingredients que vam utilitzar. Bàsicament ho vam fer bastant a ull, amb la idea que aquest cop havíem de treballar amb una massa humida i per tant una mica més difícil de manegar que les masses habituals que fem per a les pizzes. Sense més complicacions vam utilitzar les restes del llevat fresc que teníem encara a la nevera (les pastilles de llevat són més grans aquí que a Barcelona i des del tortell encara l’havíem pogut fet servir un parell de vegades més).

Recepta per a una focaccia de tomàquets cherry i olives:

Per al preferment:

1 cullerada de mel
1 tassa d’aigua tèbia
3 cullerades de farina de blat
llevat fresc (1/4 de pastilla més o menys)

Per a la massa:

1 cullerada i mitja d’oli de qualitat
mitja culleradeta de sal
5 cullerades de farina
 preferment
olives negres tallades a bocins
sal en escates
orenga

Primer de tot i com no treballem amb massa mare caldrà que preparem un preferment. Sevirà bàsicament per a donar-li més sabor a la massa i per a allargar-ne una mica més la vida. Per a això barregem tots els ingredients en un bol i remenem suaument amb l’ajuda d’una espàtula. Barregem el llevat amb l’aigua tèbia fins que quedi dissolt i incorporem a la farina. Ens quedarà una massa força líquida, com unes farinetes. Per això no ens hem de preocupar ja que agafarà més consistència al cap d’una estona. Deixem reposar una mitja horeta o més, en funció de la temperatura ambient. La idea és que quan la recuperem mostri ja signes d’activitat: observarem que es fan bombolles a la superfície (i a la base, si el nostre bol es transparent) i la massa s’haurà inflat una mica. Això vol dir que està a punt. Passat aquest temps la desinflem amb la mateixa espàtula i afegim la resta d’ingredients (incloses les olives, sí, farem una massa d’olives!). Remenem tot fent moviments envoltants, com replegant la barreja sobre sí mateixa. Quan observem que la massa es desenganxa per si sola del bol la podem deixar reposar una estona més, tapada amb un drap. Al cap d’una hora i mitja aproximadament observarem que ha doblat el seu tamany.

Prepararem aleshores la safata del forn amb un paper d’enfornar a la base. Podem acabar de treballar la massa, que serà extremadament elàstica (no enganxosa, però, com hem dit, tampoc tan ferma com una massa de pizza habitual) sobre el taulell de la cuina. Amb cura, podem abocar una mica d’oli sobre el taulell per tal que la massa no se’ns hi enganxi. També ens en podem posar una mica a les mans i així evitarem que se’ns enganxi als dits. És millor això que l’ús de la farina en aquest cas, ja que així evitarem saturar la massa de farina i que perdi aquell sabor mediterrani que la caracteritza.

Un cop tenim la massa perfectament formada podem col·locar-la sobre la placa del forn, estirant-la amb les mans (no amb el corró, ja que no ens interessa que perdi tot l’aire) fins a formar un rectangle. No cal que sigui perfecte, ja que al forn encara pujarà una mica. La pintem amb una mica d’oli i col·loquem els tomaquets, apretant-los una mica. Afegim una mica d’orenga i sal en escates. Deixem reposar la focaccia muntada una mitja hora més sense tocar-la, que torni a pujar una mica. Mentrestant podem anar preescalfant el forn a 200 graus. Un cop sigui calent ja podem col·locar la safata a mitjana alçada. Trigarà una mitja horeta a fer-se, depenent del forn. Quan estigui cuita la treiem i la deixem refredar sobre una reixeta, per tal que els vapors no l’estovin.

4

A nosaltres, mentre la vèiem pujar al forn i ensumàvem aquella olor tan bona a oli d’oliva ens va venir un desig profund de farcir-la de pernil ibèric. És el que hem fet aquest matí; l’hem tallat per la meitat amb cura i li hem posat pernil i una mica d’enciam per acabar-li de donar frescor. La podeu menjar, però, directament sense omplir de res (així és com ens en vam ja menjar una part ahir per sopar, quan encara era tèbia). Freda o lleugerament escalfada, per esmorzar, dinar o sopar és un menjar deliciós.

2 thoughts on “Focaccia de tomatchen, olives i iberische pernil

  1. Quina bona pinta !!! a primera vista m’imaginava que era una coca amb cireretes !!! quina ignorància la meva !!!.
    I us confesso que a vegades no sempre les fórmules matemàtiques són exactes: abans les receptes culinàries sofisticades passaven de pares a fills… en el meu cas han canviat l’ordre: passen de fills a pares !!. Súper cuiners !!!

    • Visca tu, Núria! :) Ja saps que sempre que vulguis fer qualsevol recepta o cosa, ens tens (a les quatre mans) a disposició i bona voluntat de donar un copet de mà! Ara! Després del dinar d’ahir no et podràs queixar tu tampoc! :)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s