Tal com us explicàvem ahir avui teníem un dinar especial. Això significa que des de primeríssima hora del matí ja teníem el forn funcionant a tota màquina (no us direm l’hora per què no us espanteu… però bé! és el preu que toca pagar quan tens la cuina al bell mig del menjador: una organització òptima, un bon planejament amb antel·lació (això vol dir, tot el possible fet el dia anterior) i la cuina a l’hora del dinar estarà neta i la taula parada com si res hagués passat.).
Pel dinar d’avui havíem pensat fer alguna cosa que fes homenatge a la variada gastronomia del nostre país per tal de compartir-la amb uns bons amics nostres de per aquí que sovint han compartit amb nosaltres la seva taula.
Per aquest motiu i per golafreria pròpia vam tornar dimarts passat de Barcelona amb la maleta ben plena d’ingredients diversos (de nou, quan diem bon planejament heu de fer-vos a la idea que ja teníem el menú pensat abans d’agafar l’avió cap a Barcelona…). Com a entrants, així, havíem planejat fer una mica de tapes, amb una mica de cada; uns bocinets de pop a la gallega, formatge d’ovella, uns montaditos de xoriço amb ou de guatlla, unes broquetes de pernil i tomàquet xerry (ja les havíem fet per St. Esteve, però ens van convèncer i fan bonic a la taula), unes olives, una mica de pebrot i albergínia escalivats, una coca de recapte (també de pebrot i albergínia, la clàssica) i un gaspatxo de mango (amb una recepta que ja havíem estrenat farà un parell de Cap d’anys) amb encenalls de Grana Padano. Per a acompanyar, a més, hem posat uns bastonets salats.
De primer hem preparat uns calamars farcits de botifarra negra, poma i pinyons. S’ha de dir que originalment la recepta sempre l’havíem preparat amb calamars de tamany més petit que, tot i ser una mica més complicats de farcir, queden més gustosos. Donem fe que al supermercat posava que eren de tamany petit (no volem imaginar-nos com deu ser el seu concepte de calamar gran!!), però en tot cas, tampoc hi havia massa opció a triar i, al cap i a la fi, tampoc ens podiem endur uns calamars frescos a dins de la maleta. Per a preparar-los posem primer una mica de ceba tallada fina a la paella. Afegim la botifarra negra tallada petita i coem fins que estigui desfeta. Afegim la poma (millor si és de les que són una mica àcides, queda més saborosa) tallada a daus i uns pinyons. Deixem fer fins que estigui tot ben tou.
D’altra banda, per a preparar els calamars caldrà tan sols que els netegem una mica i els hi donem la volta (així quedarà la part blanca a fora). Els farcim i els tanquem amb l’ajuda d’un escuradents. Així preparats poden fer-se el dia anterior i guardar a la nevera dins d’una carmanyola. Al dia següent només caldrà que els treiem una mica abans, els passem per la paella una mica per a que es facin per fora. Per a arrodonir el plat podem posar-li un rajolí de reducció de vinagre de Mòdena. Un plat senzill i espectacular.
De segon, per no caure en el tòpic de la paella de sempre vam pensar oferir-ne una variant. Una senzilla fideuà que hem preparat juntament amb unes gambes i les potes dels calamars. També és quelcom que hem preparat amb una mica d’antel·lació (aquest matí). Una mica abans de servir li hem donat un toc de forn per torrar-la una mica i a taula.
Per últim, el pastís que us vam presentar ahir. Com veureu ha passat una cosa curiosa i metafísica amb la gelatina i és que s’ha format una capa entremitja amb ella que no havia estat en absolut planejada però que quedava d’allò més elegant. Un pastís suau i dolç que posava punt i final a aquest àpat que ens ha deixat a tots alimentats per la resta del dia.
Zutatenmischung 