Kim-Bap (김밥)

ZM71

Avui per dinar hem fet Kim-Bap, un plat coreà que, per moltes coses, a simple vista segurament ens recordarà el Maki-Sushi japonès, del que deriva històricament, però que es diferencia d’aquest pels ingredients que s’utilitzen i la manera de menjar-lo. Aquest és un plat que porta una estoneta d’elaboració, sobretot la preparació prèvia dels ingredients, però que fàcilment el podem convertir en un moment divertit i fer-lo entre tots els que aquell dia seguin a taula.

El Kim-Bap adopta la seva denominació dels seus dos ingredients bàsics: l’arròs ( 밥 Bap) i l’alga ( 김 Kim) i és un plat típic de Corea del Sud, on es menja especialment en pícnics i fora de casa (així que ja sabeu, a la llista de menjars per a emportar!). En el nostre cas l’hem omplert amb truita, pernil cuit, pastanaga al vapor, espinacs i tires de bambú encurtit, tot i que es pot omplir d’altres coses com frankfurt, carn picada, cogombre, maionesa, tonyina cuita (de la de llauna mateix), pollastre … observareu doncs que, a diferència dels Makis, el Kim-Bap no té com a ingredient característic el peix cru.
ZM71h
D’altra banda, i a diferència de l’arròs per a Sushi, no aromatitzarem l’arròs per al Kim-Bap amb Mirin (vinagre d’arròs japonès) sinó amb oli de sèsam. Una diferència fonamental amb el Maki, doncs, és que el Kim-Bap és una mica més salat, raó per la qual no és necessari sucar-lo amb salsa de soja a l’hora de menjar-lo; ens el podem menjar així directament, o acompanyat, per exemple, d’una mica de Kimchi (col fermentada típicament coreana) o amb Gochu-Jan (pasta de pebre vermell, elaborada a partir de la fermentació del pebre vermell coreà que us comentàvem ahir).
Nosaltres no en teníem ni d’una cosa ni de l’altra (tot i que la idea d’experimentar amb les fermentacions i elaborar el nostre propi Kimchi ens tira molt), així que ens l’hem menjat decorat amb unes llavors de sèsam negre i acompanyat de salsa Yangnyeomjang, feta per nosaltres mateixos segons aquesta recepta -compte, que és picant!!).

ZM71d

En relació a l’elaboració poc es diferencia de la del Maki-Sushi (del maki de tota la vida, que diríem); preparem primer l’arròs, rentant-lo bé fins que perdi tot el midó i l’aigua surti transparent (és un rotllo patatero però és un pas imprescindible. D’entrada, per què l’arròs quedi al punt, és a dir, que s’enganxi però que no sigui pastós, però també, per no fer el gran merder, que és el que passa si poses arròs a una arrossera sense haver-lo rentat! –nota: algún dia hauríem de fer una entrada sobre desastres gastronòmics. -Avui no n’hi ha hagut d’aquests, tret de tallar-nos una mica amb l’esmolat ganivet de tallar el rotlle, nyi :s ); després el deixem reposar una hora, durant la qual podem anar preparant la resta d’ingredients i tallant-los a tires; fem la truita, la tallem, bullim els espinacs i els escorrem bé, tallem el pernil i tallem la pastanaga (i la fem al vapor; nosaltres l’hem fet alhora que l’arròs, ja que la nostra arrossera té un accessori per a fer al vapor simultàniament, però això ja és alta tecnologia..!). L’arròs lògicament el podeu coure sense arrossera; nosaltres l’hem fet servir per què la tenim i per què es molt pràctica ja que permet fer l’arròs sense haver-lo de vigilar ni controlar la temperatura. Però si no en teniu, que és el més probable, també el podeu fer en una olla normal, amb una proporció de dos mides d’aigua per una d’arròs, ben tapat i amb el foc fort fins que comenci a bullir i després baixant-lo al mínim, sense moure ni destapar, uns deu minuts més i per últim deixant-lo reposar uns quinze minuts, sense destapar i amb el foc apagat, per tal que s’acabi de coure amb el seu propi vapor.

Després de fer l’arròs, respectant els temps de cocció adequats, el deixem refredar una mica i el marinem una mica amb oli de sèsam. Amb l’arròs encara una mica tebi, agafem una làmina de Kim (o Nori, que és el mateix) i la posem sobre una estoreta de bambú; hi col·loquem, així, l’arròs per sobre, tot extenent-lo uniformement i deixant un dit i mig de marge en un extrem. A la part del mig disposem els ingredients ben junts i procedim a enrotllar. Apretem una mica i enretirem l’estora de bambú. Deixem refredar i tallem amb un ganivet ben esmolat en unitats d’un centímetre i mig aproximadament. Mentre anàvem menjant hem anat tallant els cilindres de Kim-Bap fins que ens n’hem atipat. Com encara ens n’han sobrat un parell ens els acabarem per sopar. Tallant-los just abans de menjar-los, així, ens assegurem que l’arròs es mantingui fresc més estona.
ZM71e
Per acabar de fer-ho bé ens els podem menjar amb uns bastonets metàl·lics, que són els que fan servir a Corea, optar per uns de fusta o fer-ho directament amb les mans (que ha estat la nostra opció després de l’incident amb el ganivet!).

Bon cap de setmana :)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s