Mona de Ostern

Sí, sí, que és demà, ja ho sabem…! Però us la volíem ensenyar i, amb l’excusa, n’hem esmorzat un tros :p I al cap i a la fi, avui per aquí és dia de cercar ous al jardí. Diumenge de Pasqua. Celebrem la primavera.

oster0

Nosaltres hem fet aquesta mona, petitona però colorida, amb un farcit de crema de mango i nespres, per tal de donar-li el toc personal. Per a fer-la hem partit de l’elaboració d’un pa de pessic de 4 ous, 125 grams de sucre, 125 grams de farina i un polsim de llevat (hi ha qui diu que el pa de pessic no en porta, i que obté el seu volum i esponjositat a base de batre les clares a punt de neu i d’emblanquinar els rovells i el sucre a part). Però hem de confessar que ens feia por que ens sortís un xurro i vam posar-hi una mica de llevat, mentre ningú no mirava. A més, hi vam posar ratlladura d’una llimona per a aromatitzar la massa. Batem les clares i els rovells per separat, amb força i tamisem la farina amb compte. Afegim poc a poc la farina tamisada a les clares i els rovells, que haurem barrejat i ho aboquem en un motlle d’enfornar, que prèviament haurem untat amb mantega i on hi haurem col·locat un paper d’enfornar (el qual quedarà agafat gràcies a la mantega… quan veieu com de fàcil resulta de netejar el motlle quan l’hem folrat, agraïreu aquest pas!). Ho posem al forn prèviament escalfat (important posar-lo quan ha assolit la temperatura desitjada, 180º, si no ens baixarà). I encara més important, no obrir-lo durant la cocció (També es desinflaria). El tenim una mitja hora i el treiem. El podem deixar refredar sobre una reixeta; millor si el desmotllem quan encara és calent.

Mentre es va refredant podem anar preparant la crema de rovell (el DIEC diu que aquesta crema ensucrada rep el nom de “gema”. A nosaltres aquesta paraula ens recorda perillosament  la gent que anomena el rovell “gema”, en una traducció cutre de “yema” en castellà, així que des d’aquí ens rebel·lem contra la denominació correcta d’aquesta crema i li direm crema de rovell. Però ja sabeu a quina ens referim). Doncs bé, per a fer-la haurem de posar la mateixa proporció d’ou i sucre. Per a fer-ho agafem uns sis ous (segons la quantitat que volguem, nosaltres és la que vam posar) i els pesem. En el nostre cas pesàven 400 gr, als que vam restar 10 grams de la closca. En un bol batem els ous amb 180 grams d’aigua i ho pasem per un colador. Després pesem la mateixa quantitat de sucre i el barregem amb 30 grams de farina de blat de moro. Ajuntem les dues parts i ho posem en una cassoleta al foc, sense parar de remenar fins que espessi. Un cop ha agafat força consistència ho posem en un altre recipient i ho deixem refredar.

Ara podem anar preparant les dues plaques de bescuit, que farem a partir del pa de pessic. Amb un ganivet de serra o una serreta especial per tallar pastissos (que tenia un nom d’un instrument musical, però ara no ens en recordem!) obrim el pa de pessic en dues parts d’alçada semblant. Tallem també la part de dalt de manera que ens quedin dues planxes el més perfectes possibles. Retallem els laterals per a igualar les dues parts amb la forma desitjada. Després pintem les dues planxes amb un almívar aromatitzat i hi posem la crema que volguem entre planxa i planxa. Nosaltres, com us hem avançat, hi vam posar una crema de mango i nespres però hi podeu posar qualsevol cosa que us vingui de gust; nata, trufa, alguna melmelada o fins i tot, més crema de rovell. Tornem a muntar el pastís i el cobrim amb la crema, tot igualant-la amb un ganivet o una paleta.

Per últim col·loquem el crocant amb molt de compte i paciència i posem la mona sobre el plat on la presentarem. Decorem, per acabar, amb ous de xocolata i cireres confitades i, es clar, amb unes quantes plomes de colors!

3 thoughts on “Mona de Ostern

  1. Quina mona!! Amb un farcit molt original i del que espero recepta ;)
    La crema de rovell sense Maizena ha agafat consistència ràpid? L’he de fer i no m’he decidit encara…
    I crec que era lira la paraula buscàveu?

    Aquí una FAN del vostre blog.
    Una abraçada

    • Hola Anto! Doncs la crema sí que té Maizena; és la farina de blat de moro que diem a la recepta, a la qual hem preferit no anomenar pel nom comercial :$ però és la Maizena de tota la vida, xi! :) Moltes gràcies pels piropus! I per la informació respecte la lira; ens en van dir el nom fa temps en un curs i se’ns havia oblidat completament i buscant pel google havia estat totalment impossible rescatar la paraula! merci, merci, merci ^__^ una abraçada per tu tb !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s