Quiche d’Oliven, Tomatenmark, Ziegeformatge i contraforts d’albergínia

Avui per dinar, mentre a l’exterior segueix brillant un sol gairebé d’estiu, hem fet una quiche d’albergínia, olives negres, tomàquet concentrat i formatge de cabra. De nou un plat molt senzill de fer i al que hem volgut donar un toc especial posant-hi una mica d’un pebre vermell coreà (anomenat Gochukaru) amb què ens van obsequiar l’altre dia uns amics nostres.

Per a realitzar-la necessitareu una làmina de pasta brisa (o massa quebrada, que ve a ser el mateix; la podeu fer vosaltres mateixos o comprar-la), allò que volgueu posar-hi de farcit, que en el nostre cas ha estat albergínia, formatge de cabra, olives i una mica de concentrat de tomàquet -el concentrat de tomàquet ens proporciona l’avantatge de tenir menys quantitat d’aigua al mateix temps que té un sabor més intens que el tomàquet triturat, amb el que no té res a veure i a més, és 100% natural. És fàcil de trobar, als supermercats el tenen normalment en algun racó del prestatge on hi ha els tomàquets triturats, en llaunetes petites i econòmiques. Si us en sobra també el podeu utilitzar per a la base de les vostres pizzes, que és de fet, per al que s’utilitza habitualment). Per últim, una crema que elaborarem amb tres ous mitjans i mig gotet (o quatre cullerades generoses) de crema agra (sour cream en anglès, ), si no en teniu també podeu posar una mica de iogurt àcid o crema fresca o crema de llet, tot i que pel nostre gust, en el cas d’aquesta última, no queda exactament igual i té un sabor massa predominant).

Així doncs començarem per preparar la base; en un motlle desmontable (o un motlle de quiches) hi posarem una mica de mantega i farina per tal que no se’ns enganxi la massa. Hi col·loquem be la massa fixant-la bé a les parets amb l’ajuda d’una forquilla. Punxem la base amb la forquilla i la posem mitja hora a la nevera. D’aquesta manera evitarem que, al enfornar-la, se’ns encongeixi.

Mentrestant podem anar preparant la crema per omplir la quiche, tallant l’albergínia, preescalfant el forn (a 200) i, si ens ha sobrat alguna resta de massa, fent algun invent amb ella (nosaltres n’hem fet unes galetetes de sucre i canyella que ens hem menjat abans de dinar mentre es feia la cosa).

El que hem fet amb les restes de la massa: botonets de galeta de sucre i canyella!

Quan tinguem el forn preescalfat hi posem a fer l’albergínia i la massa de la quiche. No cal que estigui feta del tot, només una mica (allò que encara no té color però ja es veu una mica seca). Nosaltres no l’havíem fixat prou bé al motlle i a mitja cocció de la massa ens hem adonat que les parets s’havien col·lapsat sobre elles mateixes…. -horror!- Però per sort hem improvitzat sobre la marxa i allò que augurava ser un inevitable desastre culinari ha acabat quedant d’allò més bé. Així doncs, hem agafat les albergínies, que ja estaven fetes (les hem cuit alhora que les galetes, aprofitant la temperatura), i les hem fet servir de contraforts (sí, les albergínies de la nostra quiche eren albergínies estructurals). Hem posat primer les dels costats, de manera que aguantàven el pes de la massa i la mantenien recta i després hem acabat d’omplir el motlle amb l’albergínia que quedava. Per últim hem posat les olives, tallades per la meitat, ben repartides, una mica de concentrat de tomàquet aquí i allà i uns talls de formatge de cabra (no us enganyeu, no és que siguem així d’esplèndits, tot plegat eren restes de la nevera). Després hem abocat amb compte la barreja de crema i ous i per sobre hi hem posat un grapat de formatge ratllat (no gaire), una mica d’orenga i el meravellós pebre vermell coreà.

Ho tornem a posar al forn i allà ho tindrem uns 25 minuts, fins que veiem que la crema ha quedat quallada i si hi enfonsem un escuradents notem que està ben ferma. Ara ja només quedarà desenmotllar-la amb compte de no cremar-nos i portar-la a taula.

El resultat ha estat molt curiós, d’una banda, els sabors mediterranis del tomàquet i les olives negres, de l’altra, el contrapunt del pebre vermell picant, que harmonitzava estranyament bé amb el tomàquet concentrat.

Ingredients per una quiche d’albergínia, concentrat de tomàquet, formatge de cabra i olives negres

Un paquet de pasta brisa
Tres ous mitjans
Un potet de crema àcida
Una albergínia gran
Unes quantes olives negres
Formatge de cabra
Concentrat de tomàquet
Orenga
Gochukaru

I amb aquesta recepta arribem, per cert, al post número 70, que no està gens malament oi? :)

Olivada Rollen

Avui una senzilla idea per un pica-pica que a més tindreu preparada en cinc minuts: uns espirals d’olivada. Per a fer-los només caldrà que us feu amb un paquet de pasta de full i un potet d’olivada: unteu amb l’olivada la làmina de pasta de full per una de les dues bandes i enrotlleu sobre sí mateixa. Després, només caldrà que la talleu (com si fos un embotit) en peces d’un centímetre de gruix. Col·loqueu-les amb una mica de separació sobre la plata del forn (recordeu que creixen i necessitaran espai), que haurà d’estar preescalfat a 200.

Les podeu farcir d’olivada o del que us vingui al cap (sobrassada, per exemple, també seria una bona idea -tot i que pot ser que al escalfar-se, els espirals no quedin tan ben dibuixats- o concentrat de tomàquet amb una mica de pebre vermell) o bé, per últim, podeu optar per fer-les dolces, posant-hi una barreja de canyella, sucre i una mica de mantega com a coadjuvant, o el que se us ocorri!

Just abans d’enfornar!

Una altra bona idea podria ser afegir una mica d’orenga sobre els espirals abans d’enfornar-los, per a acabar de donar-los un sabor més mediterrani. Per aquí els entrants lleugers i ràpids de fer comencen a venir molt de gust especialment ara que els dies de sol comencen a ser un habitual i la primavera comença a treure el cap.

Dreigängig dinar d’ Spezialitäten diverses de la terra

general2

Tal com us explicàvem ahir avui teníem un dinar especial. Això significa que des de primeríssima hora del matí ja teníem el forn funcionant a tota màquina (no us direm l’hora per què no us espanteu… però bé! és el preu que toca pagar quan tens la cuina al bell mig del menjador: una organització òptima, un bon planejament amb antel·lació (això vol dir, tot el possible fet el dia anterior) i la cuina a l’hora del dinar estarà neta i la taula parada com si res hagués passat.).

Pel dinar d’avui havíem pensat fer alguna cosa que fes homenatge a la variada gastronomia del nostre país per tal de compartir-la amb uns bons amics nostres de per aquí que sovint han compartit amb nosaltres la seva taula.

general1

Per aquest motiu i per golafreria pròpia vam tornar dimarts passat de Barcelona amb la maleta ben plena d’ingredients diversos (de nou, quan diem bon planejament heu de fer-vos a la idea que ja teníem el menú pensat abans d’agafar l’avió cap a Barcelona…). Com a entrants, així, havíem planejat fer una mica de tapes, amb una mica de cada; uns bocinets de pop a la gallega, formatge d’ovella, uns montaditos de xoriço amb ou de guatlla, unes broquetes de pernil i tomàquet xerry (ja les havíem fet per St. Esteve, però ens van convèncer i fan bonic a la taula), unes olives, una mica de pebrot i albergínia escalivats, una coca de recapte (també de pebrot i albergínia, la clàssica) i un gaspatxo de mango (amb una recepta que ja havíem estrenat farà un parell de Cap d’anys) amb encenalls de Grana Padano. Per a acompanyar, a més, hem posat uns bastonets salats.

calamar

De primer hem preparat uns calamars farcits de botifarra negra, poma i pinyons. S’ha de dir que originalment la recepta sempre l’havíem preparat amb calamars de tamany més petit que, tot i ser una mica més complicats de farcir, queden més gustosos. Donem fe que al supermercat posava que eren de tamany petit (no volem imaginar-nos com deu ser el seu concepte de calamar gran!!), però en tot cas, tampoc hi havia massa opció a triar i, al cap i a la fi, tampoc ens podiem endur uns calamars frescos a dins de la maleta. Per a preparar-los posem primer una mica de ceba tallada fina a la paella. Afegim la botifarra negra tallada petita i coem fins que estigui desfeta. Afegim la poma (millor si és de les que són una mica àcides, queda més saborosa) tallada a daus i uns pinyons. Deixem fer fins que estigui tot ben tou.

D’altra banda, per a preparar els calamars caldrà tan sols que els netegem una mica i els hi donem la volta (així quedarà la part blanca a fora). Els farcim i els tanquem amb l’ajuda d’un escuradents. Així preparats poden fer-se el dia anterior i guardar a la nevera dins d’una carmanyola. Al dia següent només caldrà que els treiem una mica abans, els passem per la paella una mica per a que es facin per fora. Per a arrodonir el plat podem posar-li un rajolí de reducció de vinagre de Mòdena. Un plat senzill i espectacular.

fideua

De segon, per no caure en el tòpic de la paella de sempre vam pensar oferir-ne una variant. Una senzilla fideuà que hem preparat juntament amb unes gambes i les potes dels calamars. També és quelcom que hem preparat amb una mica d’antel·lació (aquest matí). Una mica abans de servir li hem donat un toc de forn per torrar-la una mica i a taula.

pastis2

Per últim, el pastís que us vam presentar ahir. Com veureu ha passat una cosa curiosa i metafísica amb la gelatina i és que s’ha format una capa entremitja amb ella que no havia estat en absolut planejada però que quedava d’allò més elegant. Un pastís suau i dolç que posava punt i final a aquest àpat que ens ha deixat a tots alimentats per la resta del dia.

pastis3

Pastís de crema catalana, Schokolade blanca i Kakao-base

ZM2

Quan vam fer el nostre pastís de te matcha no fa massa dies ens va quedar el desig de fer una versió amb crema catalana del mateix. Aprofitant que demà tenim un dinar especial, doncs, ens hem posat a re-inventar aquesta versió de la crema catalana de tota la vida. Per a fer-lo hem seguit la recepta de l’altra vegada, substituïnt, però, el te matcha per quatre rovells d’ou i posant a infusionar la llet de la capa superior amb canyella i llimona, per què adquirís el sabor de la crema que tots coneixem. A diferència de la recepta de la crema de sempre hem substituït, a més, el midó per les sis làmines de gelatina, que atorgaran a la capa superior la consistència necessària per què mantingui la forma. Com a decoració, uns physalis, xocolata negra i una mica de sucre cremat.