Kim-Bap (김밥)

Avui per dinar hem fet Kim-Bap, un plat coreà que, per moltes coses, a simple vista segurament ens recordarà el Maki-Sushi japonès, del que deriva històricament, però que es diferencia d’aquest pels ingredients que s’utilitzen i la manera de menjar-lo. Aquest és un plat que porta una estoneta d’elaboració, sobretot la preparació prèvia dels ingredients, però que fàcilment el podem convertir en un moment divertit i fer-lo entre tots els que aquell dia seguin a taula.

El Kim-Bap adopta la seva denominació dels seus dos ingredients bàsics: l’arròs ( 밥 Bap) i l’alga ( 김 Kim) i és un plat típic de Corea del Sud, on es menja especialment en pícnics i fora de casa (així que ja sabeu, a la llista de menjars per a emportar!). En el nostre cas l’hem omplert amb truita, pernil cuit, pastanaga al vapor, espinacs i tires de bambú encurtit, tot i que es pot omplir d’altres coses com frankfurt, carn picada, cogombre, maionesa, tonyina cuita (de la de llauna mateix), pollastre … observareu doncs que, a diferència dels Makis, el Kim-Bap no té com a ingredient característic el peix cru.

D’altra banda, i a diferència de l’arròs per a Sushi, no aromatitzarem l’arròs per al Kim-Bap amb Mirin (vinagre d’arròs japonès) sinó amb oli de sèsam. Una diferència fonamental amb el Maki, doncs, és que el Kim-Bap és una mica més salat, raó per la qual no és necessari sucar-lo amb salsa de soja a l’hora de menjar-lo; ens el podem menjar així directament, o acompanyat, per exemple, d’una mica de Kimchi (col fermentada típicament coreana) o amb Gochu-Jan (pasta de pebre vermell, elaborada a partir de la fermentació del pebre vermell coreà que us comentàvem ahir).
Nosaltres no en teníem ni d’una cosa ni de l’altra (tot i que la idea d’experimentar amb les fermentacions i elaborar el nostre propi Kimchi ens tira molt), així que ens l’hem menjat decorat amb unes llavors de sèsam negre i acompanyat de salsa Yangnyeomjang, feta per nosaltres mateixos segons aquesta recepta -compte, que és picant!!).

En relació a l’elaboració poc es diferencia de la del Maki-Sushi (del maki de tota la vida, que diríem); preparem primer l’arròs, rentant-lo bé fins que perdi tot el midó i l’aigua surti transparent (és un rotllo patatero però és un pas imprescindible. D’entrada, per què l’arròs quedi al punt, és a dir, que s’enganxi però que no sigui pastós, però també, per no fer el gran merder, que és el que passa si poses arròs a una arrossera sense haver-lo rentat! –nota: algún dia hauríem de fer una entrada sobre desastres gastronòmics. -Avui no n’hi ha hagut d’aquests, tret de tallar-nos una mica amb l’esmolat ganivet de tallar el rotlle, nyi :s ); després el deixem reposar una hora, durant la qual podem anar preparant la resta d’ingredients i tallant-los a tires; fem la truita, la tallem, bullim els espinacs i els escorrem bé, tallem el pernil i tallem la pastanaga (i la fem al vapor; nosaltres l’hem fet alhora que l’arròs, ja que la nostra arrossera té un accessori per a fer al vapor simultàniament, però això ja és alta tecnologia..!). L’arròs lògicament el podeu coure sense arrossera; nosaltres l’hem fet servir per què la tenim i per què es molt pràctica ja que permet fer l’arròs sense haver-lo de vigilar ni controlar la temperatura. Però si no en teniu, que és el més probable, també el podeu fer en una olla normal, amb una proporció de dos mides d’aigua per una d’arròs, ben tapat i amb el foc fort fins que comenci a bullir i després baixant-lo al mínim, sense moure ni destapar, uns deu minuts més i per últim deixant-lo reposar uns quinze minuts, sense destapar i amb el foc apagat, per tal que s’acabi de coure amb el seu propi vapor.

Després de fer l’arròs, respectant els temps de cocció adequats, el deixem refredar una mica i el marinem una mica amb oli de sèsam. Amb l’arròs encara una mica tebi, agafem una làmina de Kim (o Nori, que és el mateix) i la posem sobre una estoreta de bambú; hi col·loquem, així, l’arròs per sobre, tot extenent-lo uniformement i deixant un dit i mig de marge en un extrem. A la part del mig disposem els ingredients ben junts i procedim a enrotllar. Apretem una mica i enretirem l’estora de bambú. Deixem refredar i tallem amb un ganivet ben esmolat en unitats d’un centímetre i mig aproximadament. Mentre anàvem menjant hem anat tallant els cilindres de Kim-Bap fins que ens n’hem atipat. Com encara ens n’han sobrat un parell ens els acabarem per sopar. Tallant-los just abans de menjar-los, així, ens assegurem que l’arròs es mantingui fresc més estona.

Per acabar de fer-ho bé ens els podem menjar amb uns bastonets metàl·lics, que són els que fan servir a Corea, optar per uns de fusta o fer-ho directament amb les mans (que ha estat la nostra opció després de l’incident amb el ganivet!).

Bon cap de setmana :)

Pancakes amb lleuger Geschmack a taronja i cobriment de Früchten (i Sirup d’atzavara) + Schöpfungsweg

Doncs avui no és diumenge però tocava fer un esmorzar de diumenge. Teníem pensat fer una ruta en bici, així que per tal de suportar millor el fred hem decidit alimentar-nos bé. Així que a primera hora del matí hem preparat aquestes pancakes, amb una mica de fruita i xarop d’atzavara (no us encanta la paraula? En alemany es diu Agave, com en castellà, però aquesta valia la pena no traduïr-la), La recepta no és ben bé com l’original, que a nosaltres ens sembla una mica avorrida (cadascú que digui el que vulgui), sinó que l’hem animat amb la ratlladura d’una taronja (i ja que hi èrem posats, també hem fet uns suquets per a acompanyar l’esmorzar).

Recepta per a Pancakes

2 tasses de farina tamissada
2 cullerades i mitja petites de llevat en pols
3 cullerades petites de sucre
mitja cullerada de sal
2 ous
1 tassa i mitja de llet
2 cullerades de mantega fosa
ratlladura d’una taronja

Es barregen per una banda els ingredients secs i per l’altra els humits, excepte la mantega. Després barregem les dues parts en un bol i remenem bé fins a obtenir una massa espessa uniforme. Desfem la mantega en una paella i la incorporem a la barreja. Remenem bé i ja ho tenim a punt. Per a fer els pancakes ens servirem de la paella que hem utilitzat per a desfer la mantega (podem aprofitar així la mantega que hi haurà quedat). Per a fer-les anirem abocant una mica de la mescla amb l’ajuda d’una cullera profunda. Esperem que comenci a fer bombolletes i es vegin les puntes una mica seques i li donem la volta. Repetir fins a acabar la massa.

Amb l’amenaça fantasma de la forquilla…

L’excursió ha estat molt bé. Tenia moltes pujades i baixades (i no, les baixades no són el millor; amb la neu patinaven perillosament!). La ruta s’anomena Schöpfungsweg (“la ruta del Gènesi) i al llarg de tot el trajecte hem anat trobant petits cartells amb versos del Gènesi, així com una família amb els seus fills aprofitant els pendents de la ruta per a llançar-se en trineu.

Tot i la dificultat de pedalejar per la neu per a persones (no direm aquí mans, no us penssèssiu que pedalem amb les mans!) tan poc entrenades com nosaltres ha valgut la pena. Ja repetirem. Tot sigui per poder anar fent esmorzars com aquests sense tenir després mala consciència…!

La ruta d’aquest matí. Llàstima no haver pogut més fotos! A mig camí ens hem adonat que havíem oblidat la targeta de la càmera i que a més…no teníem bateria…

començant el camí…

Sonntags Brunch!

Diumenge de repòs, a casa. A punt de començar una nova -i llarga- setmana (comencem les classes ja!)… què millor que despertar-se i reunir un amalgama d’aliments com aquest, dolços i salats, preparats o cuinats, tal dia com avui?

Són molts els països que tenen el brunch com a clau d’inici de la setmana (i és que en molts països el diumenge és el primer i no el darrer de la fila, així que amb més raó celebrar-ne un bon tret de sortida!). Però què és exactament aquest àpat? Brunch és la mescla perfecta: entre el br(eakfast) i el (l)unch, i ve de lluny. Es va posar de moda a New York ja abans que comencés el segle XX (en una versió un tant bestiota d’un bloody mary acompanyat de cansalada i ous remenats…), però el punt divertit ha estat com ha anat evolucionant. Amb el temps, s’ha extès per terres molt  diferents, i cadascuna ho ha agafat amb un matís diferent. Pot ser una solució perfecta per aquells diumenges en què et lleves massa tard per a esmorzar i massa aviat per a dinar! Menjars típics, mescla d’aliments calents i freds, dolços o salats, és la base comú a tots ells. Potser el que menys interessi a nivell culinari és el típic esmorzar anglès d’hotel, similar a l’original en tant que cansalada-ous i poc més, però… si el que és maco és que la taula s’empleni de colors diferents, olors i sabors que normalment no van mai junts, no?

Així doncs, el tipus de brunch que desgranarem tindrà coses de casa: tant aliments usuals dels festius com aliments del dia a dia, originaris d’Alemanya, de països del nord, com de Catalunya…  Què millor que en un àpat com aquest poguem introduir també, a més de diferents sabors, temperatures i presentacions dels aliments, una mescla de cultures? Podria estar bé aprofundir més en el tema… però ja ho farem! Poc a poc, Zutatenmischung! Avui toca començar el tema pel que fa als tipus d’aliment segons temperatura i sabor. La nostra teoria és que el brunch ideal hauria de ser una mica això:

                  Freds    Calents

Dolços        x               x

Salats          x               x

És a dir, ens agradaria pensar que un brunch ideal hauria de mantenir un equilibri en totes les variants de la taula anterior (calent-dolç, calent-salat, fred-dolç, fred-salat). Segurament serà millor que el salat calent predomini al dolç calent (per evitar embafar-se abans d’hora), i, sempre depenent del gust de cadascú i del dia que faci, fer tendir la balança cap a un tipus o altre de mescla, quasi a mode interactiu. Cada persona anirà combinant els tipus d’aliments com vulgui… ara això, ara allò… així que poc us ha de preocupar la successió de plats, de si va bé ‘tal’ abans de ‘qual’ o millor tenir-ho després: això ja ho farà cadascú! Un maldecap menys!

Proposem aquí, doncs, una llista de múltiples possibilitats (que no faltin idees!), classificades en aquests grans grups:

—FREDS—

Dolços freds

Iogurts
(Iogurt de fruita amb cereals diversos)

Cereals
(Sols, amb llet o iogurt)

Fruita
(Importantíssim per un bon brunch és anar acompanyant els nostres salats amb una mica de fruita;  macedònia de fruita, sola o en iogurt, per fer una pausa o per tal de combinar-ho entre els salats… pomes, plàtans, peres, kiwis, maduixes, cireres, mandarines, taronges, aranges, préssecs, albercocs… n’hi ha tantes! Dependrà de quan volgueu fer el brunch!)

Melmelades
(Per untar a una llesca de pa, per mesclar amb formatge o per altres possibles combinacions)

Pastes de forn
(Croissants o magdalenes diversos, grans o petits, pastes de poma i crema o altres petits plaers… per què hauríem d’evitar-los?)

o Pastissos
(Fins i tot un pastís seria raonable per grans quantitats de gent… essent poca gent potser guanyaria massa protagonisme (i recordeu, és un àpat on tot ha de ser igual de protagonista!)

Salats freds

Formatges
(Sempre és maco poder tenir un –ni que sigui petit- assortit de formatges, ja tallats a tires o cubs! O fins i tot per untar a torrades, no us n’oblideu! Heu tastat mai el raïm combinat amb un tall de formatge ben sec -per exemple un bon parmesà-? Al·lucinareu!)

Embotits
(Potser pensem-lo com un altre assortit, com el formatge! Tampoc cal passar-se amb els embotits, que no cal que sigui un esmorzar temàtic, però de tant en tant entre dolç i torrades de formatge… per què no una de sobrassada, gall d’indi, o un tribut al meló amb pernil –encara que no tinguem meló hi pot haver fruites candidates a cobrir-ne el paper-?)

Verdures crues i altres
(Tomàquets a rodanxes, cogombre, pebrot o pastanaga a tires, com a acompanyament o fins i tot en forma d’amanida)

Patés i Olivades
(Entre d’altres; una possibilitat més per poder-se anar fent torrades o panets amb una combinació de sabors més enllà del formatge i l’embotit… combinable, naturalment, amb altres gustos!)

Pans i torrades
(Encara que algun pa pot estar millor calent, aquí caldrà tenir un assortit adequat al tipus de brunch que vulguem fer: pans blancs, negres, amb cereals o matisos diferents, això ja cadascú. Si hi predominen molts aliments per untar, caldrà tenir-ne força! Però també podreu veure si us ‘heu passat’ de menjar, al veure massa panets a la taula (una mesura no descabellada és plantejar-se 2 panets i 6-10 torradetes, però en detriment de tots els altres…! si el tema és combinar-ho bé, caldrà posar menys torrades per càpita o…) Compte! Que la temptació de menjar al llarg d’hores sense parar hi és, i és força present!)

Bretzels
(O altres pastes salades! Aquí al sud d’Alemanya tenim els Laugenbrot o els Bretzels! Són una massa de pa amb un regust salat (aviat us explicarem d’on ve aquest sabor i com es fa!) que van a la perfecció per combinar amb dolç i salat!). També existeixen els Laugencroissants, que són com els croissants normals però amb el regust salat dels Bretzels i que combinen extraordinàriament amb un bon tall de salmó fumat o de gall d’indi -i formatge-)

Salmó o Tonyina
(Cru, fumat o marinat, a talls fins! Combinar el peix amb el formatge, o fins i tot en una torrada amb un tallet de tomàquet i un polsim d’herbes i olives… no té preu!)

Escalivada
(I per què no? Aportar una mica de frescor i tenint un panet a la vora i abans de seguir amb els formatges no està gens malament!  I escalivada amb una mica de bacallà cru?)

—CALENTS—

Dolços calents

Pancakes
(El rei del brunch a molts països, substitutiu de les torrades en la seva versió dolça i calenta. Es sol acompanyar d’un dolç xarop tret de la sàlvia de l’auró (el conegut xarop d’arç), encara que amb plàtan, nabius, peces de fruita o altres també pot estar deliciós!)

Crêpes o gofres
(Similar a l’anterior, però per donar idees que no quedi!)

Salsa de xocolata calenta
(Acompanyant una macedònia de fruita? Dolços? O fins i tot amb peces de formatge? Bé, sols una suggerència!)

Pastes de forn calentes
(Comprades o fetes a casa! Què millor que un dolç calent de tant en tant, recordant el fred que fa a fora? (avui neva!))

Salats calents

Ous durs
(Per nosaltres, el plat estrella: ous durs per fora, fosos encara per dins! Sucats amb pa, torrades o barretes de verdura, amb un polsim de sal (per aquí ho fem amb la sal negra de lava hawaiiana! Genial!), pebre o altres espècies… cadascú veurà! Sempre fa maco, a més, un cistell cobert amb un tovalló de tela cobrint uns quants ous calents!)

Ous remenats
(En plat o en un cassó -per conservar-los calents-, el remenat d’ous pot menjar-se sol o ser barrejat amb verdures, carn o patata… ja ho veurà cadascú això, imaginació al poder!)

Bolets
(I és que un remenat de bolets calent, a l’all o a la ceba, tenint pel voltant altres salats i prosseguint més enllà amb alguns dolços s’agraeix molt! Nosaltres els voldríem haver servit en unes cocottes, directes a taula… però sols érem dos humans i no teníem prou valor per endrapar més!)

Coques de recapte
(En porcions individuals, petites degustacions de pasta de full just tretes del forn, sense gaire més complicació que haver fet la massa prèviament i amb un rajolinet d’oli i un parell de peces d’albergínia o pebrot per sobre cada peça…!)

Carns o peixos
(Tant sigui en forma més similar a l’embotit com en la seva versió habitual i calenta, també podem acompanyar la secció salada-calenta de l’àpat amb alguna salsitxa (eviteu prejudicis, no és per què estiguem a Alemanya… però arreu trobareu al brunch aquest ‘element’…), tires de carn o peix fet, acompanyant-ho d’una torrada o amanida, formatge…)

Patates
(Per aquí no solem adscriure’ns al fregit per un brunch, però unes patates d’acompanyament o per mesclar amb altres calents… –consti que omplen molt- tampoc estarien de menys!)

 

Pel que fa a les begudes, un equilibri entre calent i fred, de diferents sabors, acompanya a la perfecció aquest mosaic de menjars:

—BEGUDES CALENTES—

Te
Cafè
Llet
Xocolata

—BEGUDES FREDES—

Sucs de fruita
(O d’una fruita en concret o multifruites o sucs de verdures, de tomàquet, gaspatxo,… nyam!)

Lassi salats o de fruites
(Esperàveu que no poséssim el meravellós Mango Lassi amb una oportunitat com aquesta?)

Aigua
(A poder ser Leitungswasser, sense gas! Que per aquí Alemanya, si no avises aquí… plam! Ja tens l’aigua amb gas per defecte)

Llet

Cava
(No és invenció nostra: ho hem arribat a veure en algunes recerques per pàgines alemanyes)

Naturalment tot això és una sèrie d’idees. No es tracta de fer-ho tot alhora o rebentaríem! Podeu trobar més suggerències de plats (tant dolços com freds) a internet -n’és ple-, en especial de plats calents, ja que els freds no solen requerir recepta o preparació més enllà de la presentació: I és que un brunch no consisteix a posar tot el que es tingui a la nevera sobre la taula. Bé, sí, però no és un menjar de restes: és la celebració del diumenge! El brunch és una festa. Millor si es pot posar tot bonic, disposant els aliments de manera harmoniosa sobre els plats, fent jocs de colors i que encara sembli més apetitós del que ja és…!

 

Per acabar, us posem aquí un parell de webs amb més propostes:

http://www.bbcgoodfood.com/content/recipes/favourites/brunch/

http://culinaryarts.about.com/od/breakfastcookery/tp/brunch.htm

http://www.tipps.net/guenstiges-brunch-buffet-selber-machen-4-tipps.html

http://www.chefkoch.de/forum/2,52,290774/Das-perfekte-Fruehstueck-Brunch-Dringend-Tips-gesucht.html

 

Així que… prou feina té organitzar un brunch! Però val la pena, de veritat! Ara ja us deixem davant del repte d’organitzar un àpat com aquest! Podeu triar el que vulgueu, variar propostes de plats, pensar en combinacions de colors a taula, sabors en boca… el brunch durarà una bona estona: és un àpat que comença com un esmorzar tardà, però pot allargar-se hores i hores si hi ha xerrera…!

I això és tot. No sembla poc, oi? Posar-ho tot a la taula pot semblar un impossible si es fan massa coses. Deixar al forn, a un cassó o a un recipient tancat el que calgui mantenir calent fins que es vulgui menjar, posar el cúmul de formatges o embotits en una safata o tenir les begudes apart serien consells més que lògics, però… també és maco que la taula estigui plena a vessar, no creieu?

En definitiva. El brunch és l’àpat de la setmana on, si no tot val, se li acosta. Dolç, salat, amarg i àcid, al gust del paladar. Es tracta, amb tot d’un àpat molt equilibrat, on l’harmonia és clau. Com ja heu vist, n’hi ha de molts tipus, moltes maneres de preparar-lo… i tot acaba depenent de la gana que un tingui, de quanta gent es sigui, de la voluntat d’omplir la taula (encara i costant acabar el contingut de tot el que hi hagi…). Bé, coses que un haurà d’anar-se pensant mentre ho prepara tot plegat, i tantes més que més val que parem per avui i seguim un altre dia… Que aprofiti! :)

Pastisset de Blaubeeren i Weißxocolata zum esmorzar

Els nabius són la nostra perdició. Són boníssims,  dolços però sense ser embafadors i ens encanta com al enfornar-los exploten i ho tenyeixen tot del seu color.  Quan vam fer aquest pastís encara no teniem balança així que les mides us les posem en grapats i gots.

La recepta la vam treure d’algun lloc, però no hem trobat el link així que no us el podem enllaçar. En qualsevol cas, vam variar força la recepta respecte l’original, així que aquí us expliquem tal com la vam fer nosaltres.

Ingredients:

 un iogurt de vainilla (d’aquests que són vainilla per sota i nata per dalt)
dos gots de sucre
1 got d’oli d’oliva
4 gots de farina
4 ous
ratlladura de llimona
un sobre de llevat
un grapat de nabius
un  grapat de troços esmicolats de xocolata blanca
cacau en pols

Dividim la massa en dues meitats; a una li posem el cacau en pols i a l’altre, la meitat dels nabius. Amb molt de compte anem alternant les dues parts de la massa (la que té cacau i la que no) al motlle; la idea és que el pastís quedi com de dos colors, al estil marmor cake, tot i que és veritat que amb el suc dels nabius s’aprecia més aviat poc, així que si us fa mandra us podeu estalviar aquesta part. En acabat escampem els troços de xocolata blanca esmicolada i la resta dels nabius per sobre el pastís. Amb la cocció s’enfonsaran i us els trobareu pel mig una mica desfets (boníssim!)

Després, el de sempre; preescalfar el forn a 175 i 35 minutets a dins sense molestar-lo.