Avui, per fi, després de molts dies en silenci i de compres i preparatius, el Nadal és aquí. La veritat és que feia mesos i mesos que anàvem pensant en tots els detalls. Era també la primera vegada que fèiem d’amfitrions en unes dates tan especials i a més, era sobretot el nostre primer Nadal a Alemanya. Per aquest motiu i amb tota la il·lusió del món havíem anat reunint poc a poc tots els detalls que havien de guarnir la nostra taula i els ingredients que havien de donar sabor i color als nostres plats.
La decoració de la taula. Tot i que alguna de les quatre mans va quedar socarrimada amb la gracieta (a causa únicament del seu patosisme), el detall de les copes amb les espelmes de te ens va agradar molt a tots. A dins hi vam posar un petit obsequi pels assistents: uns sabonets en forma d’avet.
Com no voliem mal a ningú per excés de menjar (tendència massa habitual en aquests dies) vam fer un parell d’entrants senzills; unes piruletes de pasta de full farcides de formatge ricotta i melmelada de ceba caramelitzada i guarnides amb unes llavors de sèsam i rosella, uns bombons de formatge fresc amb espècies (que haviem comprat) i uns bombons de pebrots xerry farcits de formatge (també comprats) i que van ser tot un èxit.
Més regalets (ei, que és Nadal!). Aquests havien aparegut sota el Tió! Unes mini capsetes daurades amb nou bombons de xocolata cadascuna. Bons bons bons!
La preparació de les piruletes no té cap secret; es tallen uns cercles de pasta de full (per exemple, aprofitant la circumferència d’un got) i al mig s’hi posen uns palets de fusta (prèviament humitejada amb aigua). Hi posem una mica de formatge ricotta (o si no en tenim, camembert o el que ens vingui de gust) i una mica de melmelada de ceba caramelitzada (nosaltres en teniem a casa, però una alternativa és caramelitzar nosaltres mateixos la ceba, a foc molt lent i amb una mica de sucre morè. O posar-hi un altre tipus de melmelada -la de gerds combina molt bé amb el camembert!). Es tanquen amb un altre cercle de massa i es segellen amb l’ajuda d’una forquilla.
Ho vam pintar amb una mica d’ou i ho vam enfornar una estona, fins que van quedar daurades. Després ho vam deixar refredar sobre una reixeta i ho vam posar dins aquests pots reciclats de llauna, amb unes mongetes a l’interior que impedien que caiguessin.
De primer vam servir una Vichyssoise de pera amb barret de gorgonzola, que havíem preparat la nit abans.
La recepta va ser un èxit! Si bé cal anar amb compte amb el fet que la pera utilitzada sigui força dolça (tot i gran ha de ser dolça i melosa per tal que contrasti amb el sabor del porro!), les indicacions són força senzilles. Vam decorar el plat amb els fils de xili, una mica de pebre vermell, julivert i la boleta de gorgonzola arrebossada amb ametlla mòlta. Es pot dir que com a entrant -substituint la típica sopa de galets de nadal- … va ser un molt bon principi…!
Vichyssoise de pera amb els bombons de pebrot cherry farcits en segon pla.
De segon va tocar un ànec farcit amb guarnició de patates de colors (en concret aquesta, aquesta i aquesta). Per a l’ocasió havíem encarregat un super ànec de dos quilos, de criança en una granja bio de la Selva Negra alemanya (o sigui, tot naturalet i sa, pobret).
Farcir-lo no va ser gens fàcil. La nostra experiència prèvia amb un pollastre es pot dir que no va tenir res a veure! D’entrada pel tamany de la bèstia, fet que va associat també a uns ossos més gruixuts i difícils de partir… terrible! Tot plegat i malgrat que el resultat era exquisit ens fa dubtar de tornar-ne a preparar algun cop més (com a mínim les mans que el van “operar” no han nascut per ser carnisseres…). El que potser sí tornarem a fer serà algun ànec al forn: el sabor de la carn d’ànec és simplement deliciós.
Per al farcit vam utilizar 1 poma tallada a daus, 150 gr de prunes, 50 gr de nous picades, 1 ou ratllat, sal, pebre, canyella, 250 gr de carn picada de porc, 1 ceba ratllada, sal i un got de vi blanc. Un cop desossat, farcit i cosit vam untar-lo amb mantega i vam coure’l al forn, junt a una mica de raïm i uns dauets de poma, fins que es va daurar. Durant la cocció vam anar-lo pintant amb una mescla de suc de taronja i conyac.
De postres ho vam coronar amb un senzill milfulles de crema i compota de poma, que haviem basat en aquest, tot i que nosaltres el vam fer més simple, amb crema pastissera normal i corrent (un error de càlcul ens havia fet comprar menys crema de formatge fresc que la que necessitàvem pel menú del dia següent :s argh!!). Però bé, amb crema pastissera de la de tota la vida també era bo i va agradar a tothom (o això van dir!).
Per últim, és clar, no podien faltar els torrons, que vam servir acompanyats de Lebkuchen, encenalls de poma i pastes sueques (terriblement denses!).
Detall de la il·luminació d’una paret de casa.
I bé, ara sí…
Zutatenmischung 