Geburtstag dinar de drei pastissos per a drei celebracions

espelmes

El dinar d’ahir era un dinar especial per moltes coses. Primer, i el més important, per què celebràvem que dues de les quatre mans ja són arquitectes; segon, per què celebràvem un aniversari (d’aquelles mateixes quatre mans!) i tercer, per què celebràvem el Sant Jordi que el dia que corresponia no havíem pogut celebrar (bé, potser això últim era una mica gratuït, però es tractava de fer tres pastissos i era l’excusa perfecta!). I quina manera millor de celebrar tot plegat que amb tres pastissos diferents, cadascun pensat per què quedés bé amb els altres, sense atipar-nos massa (la idea de tres pastissos podia acabar amb els nostres estòmacs explotant, bàsicament) i que es poguessin deixar majoritàriament preparats el dia anterior, ja que les dues mans arquitectes arribaven aquell mateix dia des de Barcelona, poques hores abans i no hi havia temps per posar-se a cuinar aquell matí!

El primer dels tres pastissos va ser l’últim en ser escollit. Va arribar sol, de fet, inspirat per allò que havíem trobat al mercat. Ja teníem clar què fer de segon, però el primer… ja que el segon ja tindria una textura de mousse, no volíem fer més del mateix. La idea d’una quiche, tampoc ens agradava, ja que haurien estat massa ous (tenint en compte, de nou, el segon). I tot regirant per la pàgina que ens havia il·luminat amb el segon, vam trobar una tatin de carxofes i parmesà que ens va enamorar de seguida. Aquell concepte seria perfecte per allò que volíem fer. Tot pensant que era una bona idea vam remenar pel google, tot mirant altres combinacions del mateix. Vam trobar-ne una altra que mesclava ceba caramelitzada amb poma. – Ceba caramelitzada!!! Potser això encara ens agradava més que la idea de les carxofes… i al pensar en la ceba vam recordar unes cebes que havíem vist al mercat feia temps, petitones, que quedarien d’allò més boniques en un tatin individual. I tot remenant encara vam veure’n un altre, amb tomàquet. La idea ens va agradar, tenia unes fotos molt vistoses, però semblava també força més complicada. I sobretot havíem de pensar que el dia següent no teníem temps de posar-nos a la cuina. Però vam anar a comprar i allà hi eren; un paquet de tomàquets cherry de formes i colors variats, amb una olor que els traïcionava i que demanava a crits: utilizeu-nos!!! I així van acabar a la cistella i el tatin, sentenciat: seria de tomàquets i cebetes petites. Meravellós. Per a fer-lo vam caramelitzar primer les cebes, tallades per la meitat (volíem que conservessin la forma el màxim possible); les vam fer a foc molt lent amb una mica d’oli i quan començaven a ser transparents, hi vam afegir una cullerada gran de sucre morè; vam remenar una mica i vam abocar-hi dues cullerades de vinagre de mòdena i vam deixar reduïr per tal d’evaporar-ne l’acidesa. D’altra banda, vam fer els tomàquets cherry al forn durant uns vint minuts, oberts per la meitat. Després, a part, vam preparar una mica de caramel tot desfent uns cent grams de sucre morè amb una cullerada d’aigua i escalfant-lo amb compte, sense deixar de remenar, fins a obtenir el caramel. Vam abocar el caramel dins un parell de motlles petits (nosaltres vam utilizar aquelles cassoletes de fang que es fan servir per a la crema catalana), que prèviament havíem untat amb una mica d’oli. A sobre hi vam posar els tomàquets, amb el tall a sota (que és el que després quedarà a dalt, quan li donem la volta) i les cebetes amb la reducció, tot mirant que quedessin ben apretadets. Així ho vam deixar fins el dia següent, quan només caldria, per tal de menjar-ho calent, tapar les cassoletes amb uns cercles de massa brisa, de diàmetre una mica més gran que la cassoleta. Després, cap al forn, preescalfat a 200 uns quinze minuts o fins que veiem que sigui daurada la superfície. Treiem del forn i esperem un parell de minuts (que el caramel, quan bull fa respecte) i amb molt de compte donem la volta a les cassoletes sobre el plat on les servirem, de manera que la massa brisa quedi a la part de sota i el tomàquet i la ceba caramelitzada a sobre. I ja tenim muntat el plat! Val a dir que aquest va ser, potser, el més deliciós dels tres pastissos, dolcet i amb un punt àcid que aportaven els tomàquets, molt recomanable en tots els aspectes i molt fàcil de fer.

El segon pastís va ser, al seu temps, una conseqüència del tercer. Vam trobar-lo a la mateixa pàgina i va ser un amor a primera vista. D’aquells que només veure’l te n’imagines el sabor i penses que l’has de fer necessàriament i indiscutiblement hic et nunc. I així va ser. El concepte és bàsicament el mateix que el del flam: una barreja d’ous i nata feta al bany maria durant una hora al forn, ben lentament. L’únic que en comptes de posar-li sucre per a endolcir-lo hi afegim pebrot i albergínia triturats i el convertim en un meravellós segon plat salat. O un plat únic acompanyat d’una amanida (endevineu què soparem avui? La part bona de ser dos és que quan fas coses bones i en sobra, pots repetir al dia següent!!). Primer el vam menjar amb la forquilla. Després vam descobrir que untat en unes torradetes, com si fos un paté i amb una mica d’olivada era encara millor. Un plat molt bo i pràctic per la senzillesa de la seva preparació, que es menja fred i aguanta bé sense alterar-se si el guardem a la nevera. En el nostre cas potser va quedar una mica eclipsat pel sabor extraordinari del primer plat… però ens va encantar també!

pastis

I per últim el pastís dels pastissos. El que va tenir l’honor d’anar coronat d’espelmes: el pastís d’aniversari. Volíem, de nou, un pastís lleuger, vistós i d’algun sabor especial i personal. I així va ser aquest pastís, de prèssec amb almíbar, un dels postres preferits de les mans arquitectes! :p I després de remenar moltes receptes, incloent-ne una d’orígen alemany anomenada Spiegeleierkuchen, on els prèssecs fan veure que són ous ferrats… finalment la guanyadora va ser aquesta, de nata, iogurt grec i bocins de prèssec a la base i una cobertura de gelatina de prèssec. Vam basar-nos en aquesta recepta, amb la diferència que no hi vam posar bescuit al mig… però el motiu va ser un error de càlcul i una quantitat de nata i iogurt massa elevada que havíem d’utilizar com fos…. així que vam fer un pastís on hi hagués més capa de nata i algunes porcions individuals extres … però es clar, la part del mig va haver de ser sacrificada a favor d’una major quantitat de nata i iogurt… sort que entra sol!! ^^”

Anuncis

Olivada Rollen

Avui una senzilla idea per un pica-pica que a més tindreu preparada en cinc minuts: uns espirals d’olivada. Per a fer-los només caldrà que us feu amb un paquet de pasta de full i un potet d’olivada: unteu amb l’olivada la làmina de pasta de full per una de les dues bandes i enrotlleu sobre sí mateixa. Després, només caldrà que la talleu (com si fos un embotit) en peces d’un centímetre de gruix. Col·loqueu-les amb una mica de separació sobre la plata del forn (recordeu que creixen i necessitaran espai), que haurà d’estar preescalfat a 200.

Les podeu farcir d’olivada o del que us vingui al cap (sobrassada, per exemple, també seria una bona idea -tot i que pot ser que al escalfar-se, els espirals no quedin tan ben dibuixats- o concentrat de tomàquet amb una mica de pebre vermell) o bé, per últim, podeu optar per fer-les dolces, posant-hi una barreja de canyella, sucre i una mica de mantega com a coadjuvant, o el que se us ocorri!

Just abans d’enfornar!

Una altra bona idea podria ser afegir una mica d’orenga sobre els espirals abans d’enfornar-los, per a acabar de donar-los un sabor més mediterrani. Per aquí els entrants lleugers i ràpids de fer comencen a venir molt de gust especialment ara que els dies de sol comencen a ser un habitual i la primavera comença a treure el cap.

Amanida de Mango und Paprika

Aquests últims dies els ZM anem una mica de bòlit. I és que entre exàmens finals de semestre, redacció de projectes i feina no ens queda massa temps per res. Però no això no vol dir que no poguem dedicar cinc minuts a pensar quin sopar preparar. Avui una cosa senzilla, una amanida de mango i pebrot vermell que ha servit per acompanyar una Flammekuche de poma i canyella. El que ha arrodonit l’amanida ha estat sobretot la salsa amb què l’hem amanit, amb tocs orientalitzants i un punt picant.

Amanida de Mango i Pebrot Vermell

Per a l’amanida:

 mig mango madur tallat a dauets
mig pebrot vermell
1 rodanxa de gingebre fresc ratllat
una mica de formatge feta tallat a dauets
cebollí per a donar-hi un contrast verd
una mica de ceba tallada fina
uns quants cacauets fets bocins

Per a la salsa:

dues cullerades de salsa teriyaki
1 rajolinet de salsa d’ostres
el suc d’una llimona
1 pebre vermell de caiena
dues culleradetes de sucre morè

Sant Esteve o 2. Weihnacht

I després del Nadal (o el primer Nadal, que dirien aquí) toca el Sant Esteve (o segon Nadal). I mai millor dit. El primer Nadal va ser, com ja heu vist, força senzill. Els plats eren elaborats però es podien preparar amb força antel·lació i no van suposar massa maldecaps el matí del dia en qüestió. Pel segon Nadal teniem preparat un menú de luxe (aprofitant també que és l’aniversari del pare de dues de les quatre mans de Zutatenmischung, és a dir, és doblement festa). Així que vam parar una taula especial, amb els nostres plats de raku (ei, aquí no fem només el contingut, sinó també el continent!); la safata que el dia abans havíem fet servir pels torrons i unes culleretes i platets reutilitzables que ens havia portat el Tió l’any anterior.

Per a fer-ho del tot original vam posar, per a menjar els aperitius (després venien uns canelons de salmó, però aquests ja els vam engolir amb forquilla i ganivet), uns bastonets japonesos, que vam lligar-los amb una cinteta i un galet, per donar-li el toc nadalenc. Les copes les vam coronar amb uns bastonets de caramel amb els colors del Nadal.

314048_4570148964010_41123241_n

Tot plegat van ser unes quantes hores de preparació. D’una banda a l’expositor hi vam posar, al primer pis, unes broquetes amb tomaquets xerry i mozarella; al pis del mig vam preparar unes torrades amb formatge ricotta i albergínia al forn, decorades amb unes llavors de sèsam caramelitzat. Per últim, a la base hi vam col·locar uns vol-au-vents amb dos tipus de farcit; crema de salmó i porro (amb unes tires de cebollí per decorar) i crema de mango i xili (aquestes una mica picants) amb uns fils també de xili per sobre.

Les torradetes de pa de ceba també estàvem boníssimes i combinàven molt bé amb la deconstrucció de guacamole.

Als platets quadrats hi trobeu unes broquetes de tomàquets cherry amb pernil ibèric, dos platets de pop a la gallega (que havia viatjat des de Barcelona gràcies a la visita dels nostres pares). També podeu veure a la imatge els farcellets de vieira embolicada amb beicon a la planxa, plàtan i reducció de balsàmic (la recepta la vam treure d’aquí).

Els farcellets de vieira. Si podeu servir-los tebis són encara més bons!

D’altra banda també vam preparar uns vasets de guacamole deconstruït. El nom no és per fer-nos els guais, sinó perquè talment eren això. Bàsicament consistia en una capa inferior d’alvocat, suc de llima, coriandre i comí amb una capa superior de gelatina de tomàquet. A sobre hi vam posar uns talls de surimi amb forma de gamba marinats amb all i també uns fils de xili genials, que haviem dut també de Barcelona per l’ocasió. El toc de ceba l’aportaven les torradetes. La recepta dels vasets la trobareu aquí.

A les culleretes hi vam posar unes freses de peix amb un polsim d’anet. Els altres platets contenien uns bombons de formatge arrebossats amb espècies variades i un milfulles de poma i foie amb una mica de sucre caramelitzat al capdamunt que vam improvisar a última hora per a estrenar el cremador que ens havia dut el Tió aquest any (ja veieu que el nostre Tió tendeix als regals gastronòmics).

Milfulles de poma caramelitzada amb foie. Increïblement bo!!

Més enllà de tots aquests entrants i dels pertinents canelons (com tocava per Sant Esteve, en aquest cas de salmó) vam fer  un super pastís d’aniversari, molt inspirat en el de María Lunarillos però adaptat al nostre gust…això va suposar reduir la proporció de formatge (400 en comptes de 500 g), utilitzar una base pre-feta de pa de pessic retallada en base a la forma del motllo quadrat que també va dur-nos el Tió (ell sap que qualsevol de les quatre mans gaudiria amb regals de cuina, no?), un Riesling per a aromatitzar la gelatina (al cap dels dies el pastís agafa un nou sabor a vi que desperta passions) i unes proporcions una mica improvisades pel que fa l’aigua i la gelatina (nosaltres vam afegir 200 ml d’aigua en comptes dels 70 que es posa a la recepta. Un altre punt important és afegir-la al fer la gelatina, no després ja que si no la gelatina no es farà bé!).

Pastís de raïm, xocolata blanca i formatge

Després de dies de cuinar sense parar, s’ha de reconèixer que el truc i gràcia d’aquest pastís és que no cal utilitzar el forn i només cal que faci repòs un parell de vegades a la nevera. Així, en un dia com aquest, podíem tenir el forn a tot gas per qualsevol dels altres plats que havíem de preparar… El fet de disposar amb més o menys gràcia els raïms sobre del pastís ja és cosa de cadascú. Ànims en especial per què la gelatina qualli i s’endureixi, i no us atabaleu, que al principi sembla que no passi res, però fa el seu efecte! I a gaudir-lo que es ben bo i especialment lleuger i escaient després dels grans àpats d’aquests dies!

Weihnachtenadal

Avui, per fi, després de molts dies en silenci i de compres i preparatius, el Nadal és aquí. La veritat és que feia mesos i mesos que anàvem pensant en tots els detalls. Era també la primera vegada que fèiem d’amfitrions en unes dates tan especials i a més, era sobretot el nostre primer Nadal a Alemanya. Per aquest motiu i amb tota la il·lusió del món havíem anat reunint poc a poc tots els detalls que havien de guarnir la nostra taula i els ingredients que havien de donar sabor i color als nostres plats.

La decoració de la taula. Tot i que alguna de les quatre mans va quedar socarrimada amb la gracieta (a causa únicament del seu patosisme), el detall de les copes amb les espelmes de te ens va agradar molt a tots. A dins hi vam posar un petit obsequi pels assistents: uns sabonets en forma d’avet.

Com no voliem mal a ningú per excés de menjar (tendència massa habitual en aquests dies) vam fer un parell d’entrants senzills; unes piruletes de pasta de full farcides de formatge ricotta i melmelada de ceba caramelitzada i guarnides amb unes llavors de sèsam i rosella, uns bombons de formatge fresc amb espècies (que haviem comprat) i uns bombons de pebrots xerry farcits de formatge (també comprats) i que van ser tot un èxit.

Més regalets (ei, que és Nadal!). Aquests havien aparegut sota el Tió! Unes mini capsetes daurades amb nou bombons de xocolata cadascuna. Bons bons bons!

La preparació de les piruletes no té cap secret; es tallen uns cercles de pasta de full (per exemple, aprofitant la circumferència d’un got) i al mig s’hi posen uns palets de fusta (prèviament humitejada amb aigua). Hi posem una mica de formatge ricotta (o si no en tenim, camembert o el que ens vingui de gust) i una mica de melmelada de ceba caramelitzada (nosaltres en teniem a casa, però una alternativa és caramelitzar nosaltres mateixos la ceba, a foc molt lent i amb una mica de sucre morè. O posar-hi un altre tipus de melmelada -la de gerds combina molt bé amb el camembert!). Es tanquen amb un altre cercle de massa i es segellen amb l’ajuda d’una forquilla.

Ho vam pintar amb una mica d’ou i ho vam enfornar una estona, fins que van quedar daurades. Després ho vam deixar refredar sobre una reixeta i ho vam posar dins aquests pots reciclats de llauna, amb unes mongetes a l’interior que impedien que caiguessin.

1

De primer vam servir una Vichyssoise de pera amb barret de gorgonzola, que havíem preparat la nit abans.

La recepta va ser un èxit! Si bé cal anar amb compte amb el fet que la pera utilitzada sigui força dolça (tot i gran ha de ser dolça i melosa per tal que contrasti amb el sabor del porro!), les indicacions són força senzilles. Vam decorar el plat amb els fils de xili, una mica de pebre vermell, julivert i la boleta de gorgonzola arrebossada amb ametlla mòlta. Es pot dir que com a entrant -substituint la típica sopa de galets de nadal- … va ser un molt bon principi…!

Vichyssoise de pera amb els bombons de pebrot cherry farcits en segon pla.

De segon va tocar un ànec farcit amb guarnició de patates de colors (en concret aquesta, aquesta i aquesta). Per a l’ocasió havíem encarregat un super ànec de dos quilos, de criança en una granja bio de la Selva Negra alemanya (o sigui, tot naturalet i sa, pobret).

Farcir-lo no va ser gens fàcil. La nostra experiència prèvia amb un pollastre es pot dir que no va tenir res a veure! D’entrada pel tamany de la bèstia, fet que va associat també a uns ossos més gruixuts i difícils de partir… terrible! Tot plegat i malgrat que el resultat era exquisit ens fa dubtar de tornar-ne a preparar algun cop més (com a mínim les mans que el van “operar” no han nascut per ser carnisseres…). El que potser sí tornarem a fer serà algun ànec al forn: el sabor de la carn d’ànec és simplement deliciós.

Per al farcit vam utilizar 1 poma tallada a daus, 150 gr de prunes, 50 gr de nous picades, 1 ou ratllat, sal, pebre, canyella, 250 gr de carn picada de porc, 1 ceba ratllada, sal i un got de vi blanc. Un cop desossat, farcit i cosit vam untar-lo amb mantega i vam coure’l al forn, junt a una mica de raïm i uns dauets de poma, fins que es va daurar. Durant la cocció vam anar-lo pintant amb una mescla de suc de taronja i conyac.

De postres ho vam coronar amb un senzill milfulles de crema i compota de poma, que haviem basat en aquest, tot i que nosaltres el vam fer més simple, amb crema pastissera normal i corrent (un error de càlcul ens havia fet comprar menys crema de formatge fresc que la que necessitàvem pel menú del dia següent :s argh!!). Però bé, amb crema pastissera de la de tota la vida també era bo i va agradar a tothom (o això van dir!).

Per últim, és clar, no podien faltar els torrons, que vam servir acompanyats de Lebkuchen, encenalls de poma i pastes sueques (terriblement denses!).

Detall de la il·luminació d’una paret de casa.

I bé, ara sí…

307612_10200196057894003_1403362188_n