ZM a Stockholm (und Uppsala)

Aquesta setmana dues de les quatre mans de ZM han volat cap a Suècia amb la Universitat per a veure un parell de biblioteques i remenar uns quants manuscrits. Entre llibre i llibre, però, hem volgut treure també una mica el nas per la ciutat. Aquest cop, sense restaurants. Estocolm té alguns raconets destacables que queden, però, eclipsats per la gran quantitat de turisme que invaeix la ciutat. Ens quedem amb el casc antic, malgrat que mostra punts de parc temàtic que et fan dubtar si ets a Escandinàvia o al barri gòtic de Barcelona, amb les seves botigues de records i les cafeteries inflades de clients que es deixen allà el pressupost de les vacances.

Cadascú té les seves debilitats, què voleu, i el que no hem pogut ressistir ha estat ficar-nos als supermercats i mirar quines coses cruspeixen els suecs. I és clar, allà teniu el peix, el meravellós peix fresquíssim, en varietats que ja havíem oblidat (a Alemanya en trobem, però no és comparable). Fins i tot una safata de sushi que vam comprar va resultar a ser una deliciosa sorpresa de frescor marina (sí, ja sabem que és pecat comprar sushi al súper, però és que tenia una bona pinta com poques n’hem vist abans a aquests llocs!!).

També és molt destacable la infinita varietat de pans que s’hi poden trobar; torradetes, pans especiats d’aquells que tan bons resulten acompanyats d’un bon tall de salmó (sí, la cosa arriba a l’obsessió…!!) o una mica de formatge (algú ha dit en format tub de pasta de dents? Per què no?) o amb una bona crema d’anxoves, com la que hem esmorzat dia sí i dia també aquests dies (això només ho subscriurien dues de les quatre mans, val a dir).

Knäckebröd en totes les formes i varietats possibles. Potser la secció més extensa de tot supermercat suec.

I si els pans i panets dels súpers ja ens semblaven impressionants, si per casualitat ens plantejàvem treure el nas per algun forn ens trobàvem amb aquest panorama. El de la fotografia el podeu trobar al casc antic d’Estocolm, amb un sostre preciós i una decoració blanca, pura i minimalista. Els pans, espectaculars. Potser lluny de la butxaca dels simples mortals com nosaltres (bé, no tots, però ja era l’últim dia i només ens quedaven algunes corones).

Sobre els pastissos, jutgeu vosaltres mateixos. Les dues mans que van viatjar a Suècia són més d’anxoves que de dolços, però queda pendent per a un proper viatge per terres nòrdiques el fet de clavar una mossegadeta a alguna d’aquestes delícies que entren tant per la vista….!

A la dreta de l’aparador, de color verd, trobeu les anomenades Prinsesstårta, que a Suècia es poden trobar a qualsevol racó on venguin dolç!

I en això vam invertir les últimes vint corones. Un deliciós brioix de canyella farcit de crema, amb un toc de cardamom (autèntic i de veritat, feia crec crec i tot!). Simplement espectacular….!

Un altre clàssic de la pastisseria sueca: Kanelbullar. Aquest farcit de crema i cardamom. Extraordinari.

nyam!

Ens va agradar especialment el mercat d’Estocolm, ja lluny del casc antic (i per això més real, al nostre criteri!). Per dins, botigues de formatges, embotits, verdures, queviures diversos i, és clar, peixateries!

Mercat d’Estocolm des de l’exterior

Ens va recordar força els mercats de Barcelona, però en aquest cas diem això com a un record positiu. Els mercats són un lloc meravellós, on perdre’s-hi durant hores… i on realment un sí s’hauria de gastar el pressupost de les vacances!! Discupleu si les fotografies no són molt meravelloses. En aquests racons perduts que són patrimoni de les ciutats el que més ens agrada és barrejar-nos entre la gent, sense fer pinta de turistes, mirar, tafanejar i assaborir amb la mirada tot allò que aquella gent que es passa el dia a les cafeteries no veu!

D’Uppsala us en podem ensenyar poc. Molt destacable la catedral i les inscripcions rúniques que podeu trobar plantades al seu voltant, així com l’auditori, visible a la llunyania des de qualsevol punt de la ciutat.

L’auditori d’Uppsala

Una de les relaxades Sales de Lectura de la biblioteca de la Universitat. Molt sueca tota ella.

A Uppsala ens vam passar practicament tot el dia a la biblioteca, treballant. Però la ciutat en sí, com us diem, poca cosa té per a oferir al visitant. O si la té tampoc la vam saber trobar!

El sostre de la catedral d’Uppsala

I d’aquesta manera han anat passant els dies d’aquesta setmana, entre llibres, biblioteques i visites al supermercat. Una setmana interessant, d’aquelles en què et quedes amb les ganes de més alhora que vas omplint a poc a poc la maleta amb cosetes que t’enduràs a casa per seguir menjant i compartir-lo amb les dues mans que s’han quedat a Alemanya. Ara, però, hem de tornar al ritme normal!

El port d’Estocolm

Per acabar, simplement una imatge de les flors que podeu trobar al jardí de la Universitat d’Uppsala, radiants.