Dreikönigentortell de massapà i Früchte confitada (amb Überraschung dins, clar)

I quina cosa millor a fer el matí de Reis que esmorzar un bon tall de tortell amb una xocolata desfeta calenta? Així ens hem llevat avui els Zutatenmischung i abans d’obrir els regals que ses Magestats ens havien deixat com a bons nens que som, hem procedit al ritual de la xocolata desfeta. La recepta del tortell la vam basar en la publicada per la Cultura del pa, amb un parell de modificacions. Primera, la proporció de llevat fresc (que no ens va semblar l’adequada i vam posar-hi uns 25 grams en comptes dels 90 (!) que ens diu la recepta) i, per a ser fidels a la tradició tortellera hi vam posar també aigua de flor de taronger (que ens va costar les mil-i-una de trobar per aquestes terres). El resultat, un tortell ben gran i bonissim, del qual encara ens en queda un bon tros per a servir-lo a les postres del dinar de celebració que ens espera.

Bons reis a tots!!

Sant Esteve o 2. Weihnacht

I després del Nadal (o el primer Nadal, que dirien aquí) toca el Sant Esteve (o segon Nadal). I mai millor dit. El primer Nadal va ser, com ja heu vist, força senzill. Els plats eren elaborats però es podien preparar amb força antel·lació i no van suposar massa maldecaps el matí del dia en qüestió. Pel segon Nadal teniem preparat un menú de luxe (aprofitant també que és l’aniversari del pare de dues de les quatre mans de Zutatenmischung, és a dir, és doblement festa). Així que vam parar una taula especial, amb els nostres plats de raku (ei, aquí no fem només el contingut, sinó també el continent!); la safata que el dia abans havíem fet servir pels torrons i unes culleretes i platets reutilitzables que ens havia portat el Tió l’any anterior.

Per a fer-ho del tot original vam posar, per a menjar els aperitius (després venien uns canelons de salmó, però aquests ja els vam engolir amb forquilla i ganivet), uns bastonets japonesos, que vam lligar-los amb una cinteta i un galet, per donar-li el toc nadalenc. Les copes les vam coronar amb uns bastonets de caramel amb els colors del Nadal.

Tot plegat van ser unes quantes hores de preparació. D’una banda a l’expositor hi vam posar, al primer pis, unes broquetes amb tomaquets xerry i mozarella; al pis del mig vam preparar unes torrades amb formatge ricotta i albergínia al forn, decorades amb unes llavors de sèsam caramelitzat. Per últim, a la base hi vam col·locar uns vol-au-vents amb dos tipus de farcit; crema de salmó i porro (amb unes tires de cebollí per decorar) i crema de mango i xili (aquestes una mica picants) amb uns fils també de xili per sobre.

Les torradetes de pa de ceba també estàvem boníssimes i combinàven molt bé amb la deconstrucció de guacamole.

Als platets quadrats hi trobeu unes broquetes de tomàquets cherry amb pernil ibèric, dos platets de pop a la gallega (que havia viatjat des de Barcelona gràcies a la visita dels nostres pares). També podeu veure a la imatge els farcellets de vieira embolicada amb beicon a la planxa, plàtan i reducció de balsàmic (la recepta la vam treure d’aquí).

Els farcellets de vieira. Si podeu servir-los tebis són encara més bons!

D’altra banda també vam preparar uns vasets de guacamole deconstruït. El nom no és per fer-nos els guais, sinó perquè talment eren això. Bàsicament consistia en una capa inferior d’alvocat, suc de llima, coriandre i comí amb una capa superior de gelatina de tomàquet. A sobre hi vam posar uns talls de surimi amb forma de gamba marinats amb all i també uns fils de xili genials, que haviem dut també de Barcelona per l’ocasió. El toc de ceba l’aportaven les torradetes. La recepta dels vasets la trobareu aquí.

A les culleretes hi vam posar unes freses de peix amb un polsim d’anet. Els altres platets contenien uns bombons de formatge arrebossats amb espècies variades i un milfulles de poma i foie amb una mica de sucre caramelitzat al capdamunt que vam improvisar a última hora per a estrenar el cremador que ens havia dut el Tió aquest any (ja veieu que el nostre Tió tendeix als regals gastronòmics).

Milfulles de poma caramelitzada amb foie. Increïblement bo!!

Més enllà de tots aquests entrants i dels pertinents canelons (com tocava per Sant Esteve, en aquest cas de salmó) vam fer  un super pastís d’aniversari, molt inspirat en el de María Lunarillos però adaptat al nostre gust…això va suposar reduir la proporció de formatge (400 en comptes de 500 g), utilitzar una base pre-feta de pa de pessic retallada en base a la forma del motllo quadrat que també va dur-nos el Tió (ell sap que qualsevol de les quatre mans gaudiria amb regals de cuina, no?), un Riesling per a aromatitzar la gelatina (al cap dels dies el pastís agafa un nou sabor a vi que desperta passions) i unes proporcions una mica improvisades pel que fa l’aigua i la gelatina (nosaltres vam afegir 200 ml d’aigua en comptes dels 70 que es posa a la recepta. Un altre punt important és afegir-la al fer la gelatina, no després ja que si no la gelatina no es farà bé!).

Pastís de raïm, xocolata blanca i formatge

Després de dies de cuinar sense parar, s’ha de reconèixer que el truc i gràcia d’aquest pastís és que no cal utilitzar el forn i només cal que faci repòs un parell de vegades a la nevera. Així, en un dia com aquest, podíem tenir el forn a tot gas per qualsevol dels altres plats que havíem de preparar… El fet de disposar amb més o menys gràcia els raïms sobre del pastís ja és cosa de cadascú. Ànims en especial per què la gelatina qualli i s’endureixi, i no us atabaleu, que al principi sembla que no passi res, però fa el seu efecte! I a gaudir-lo que es ben bo i especialment lleuger i escaient després dels grans àpats d’aquests dies!

Weihnachtenadal

Avui, per fi, després de molts dies en silenci i de compres i preparatius, el Nadal és aquí. La veritat és que feia mesos i mesos que anàvem pensant en tots els detalls. Era també la primera vegada que fèiem d’amfitrions en unes dates tan especials i a més, era sobretot el nostre primer Nadal a Alemanya. Per aquest motiu i amb tota la il·lusió del món havíem anat reunint poc a poc tots els detalls que havien de guarnir la nostra taula i els ingredients que havien de donar sabor i color als nostres plats.

La decoració de la taula. Tot i que alguna de les quatre mans va quedar socarrimada amb la gracieta (a causa únicament del seu patosisme), el detall de les copes amb les espelmes de te ens va agradar molt a tots. A dins hi vam posar un petit obsequi pels assistents: uns sabonets en forma d’avet.

Com no voliem mal a ningú per excés de menjar (tendència massa habitual en aquests dies) vam fer un parell d’entrants senzills; unes piruletes de pasta de full farcides de formatge ricotta i melmelada de ceba caramelitzada i guarnides amb unes llavors de sèsam i rosella, uns bombons de formatge fresc amb espècies (que haviem comprat) i uns bombons de pebrots xerry farcits de formatge (també comprats) i que van ser tot un èxit.

Més regalets (ei, que és Nadal!). Aquests havien aparegut sota el Tió! Unes mini capsetes daurades amb nou bombons de xocolata cadascuna. Bons bons bons!

La preparació de les piruletes no té cap secret; es tallen uns cercles de pasta de full (per exemple, aprofitant la circumferència d’un got) i al mig s’hi posen uns palets de fusta (prèviament humitejada amb aigua). Hi posem una mica de formatge ricotta (o si no en tenim, camembert o el que ens vingui de gust) i una mica de melmelada de ceba caramelitzada (nosaltres en teniem a casa, però una alternativa és caramelitzar nosaltres mateixos la ceba, a foc molt lent i amb una mica de sucre morè. O posar-hi un altre tipus de melmelada -la de gerds combina molt bé amb el camembert!). Es tanquen amb un altre cercle de massa i es segellen amb l’ajuda d’una forquilla.

Ho vam pintar amb una mica d’ou i ho vam enfornar una estona, fins que van quedar daurades. Després ho vam deixar refredar sobre una reixeta i ho vam posar dins aquests pots reciclats de llauna, amb unes mongetes a l’interior que impedien que caiguessin.

De primer vam servir una Vichyssoise de pera amb barret de gorgonzola, que havíem preparat la nit abans.

La recepta va ser un èxit! Si bé cal anar amb compte amb el fet que la pera utilitzada sigui força dolça (tot i gran ha de ser dolça i melosa per tal que contrasti amb el sabor del porro!), les indicacions són força senzilles. Vam decorar el plat amb els fils de xili, una mica de pebre vermell, julivert i la boleta de gorgonzola arrebossada amb ametlla mòlta. Es pot dir que com a entrant -substituint la típica sopa de galets de nadal- … va ser un molt bon principi…!

Vichyssoise de pera amb els bombons de pebrot cherry farcits en segon pla.

De segon va tocar un ànec farcit amb guarnició de patates de colors (en concret aquesta, aquesta i aquesta). Per a l’ocasió havíem encarregat un super ànec de dos quilos, de criança en una granja bio de la Selva Negra alemanya (o sigui, tot naturalet i sa, pobret).

Farcir-lo no va ser gens fàcil. La nostra experiència prèvia amb un pollastre es pot dir que no va tenir res a veure! D’entrada pel tamany de la bèstia, fet que va associat també a uns ossos més gruixuts i difícils de partir… terrible! Tot plegat i malgrat que el resultat era exquisit ens fa dubtar de tornar-ne a preparar algun cop més (com a mínim les mans que el van “operar” no han nascut per ser carnisseres…). El que potser sí tornarem a fer serà algun ànec al forn: el sabor de la carn d’ànec és simplement deliciós.

Per al farcit vam utilizar 1 poma tallada a daus, 150 gr de prunes, 50 gr de nous picades, 1 ou ratllat, sal, pebre, canyella, 250 gr de carn picada de porc, 1 ceba ratllada, sal i un got de vi blanc. Un cop desossat, farcit i cosit vam untar-lo amb mantega i vam coure’l al forn, junt a una mica de raïm i uns dauets de poma, fins que es va daurar. Durant la cocció vam anar-lo pintant amb una mescla de suc de taronja i conyac.

De postres ho vam coronar amb un senzill milfulles de crema i compota de poma, que haviem basat en aquest, tot i que nosaltres el vam fer més simple, amb crema pastissera normal i corrent (un error de càlcul ens havia fet comprar menys crema de formatge fresc que la que necessitàvem pel menú del dia següent :s argh!!). Però bé, amb crema pastissera de la de tota la vida també era bo i va agradar a tothom (o això van dir!).

Per últim, és clar, no podien faltar els torrons, que vam servir acompanyats de Lebkuchen, encenalls de poma i pastes sueques (terriblement denses!).

Detall de la il·luminació d’una paret de casa.

I bé, ara sí…